La decisió de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras de presentar oficialment el proper dia 24 a la seu del Parlament Europeu el referèndum català suposa el salt d'escala més important de l'independentisme des que va anunciar la seva celebració per al proper mes de setembre. Marca també un canvi de registre del govern català, que mantindrà la mà oberta a la negociació amb el govern espanyol però que ja ha comprovat una vegada més que Mariano Rajoy no el pensa autoritzar. L'elecció de Brussel·les com la capital internacional en què es faci efectiu el compromís amb el referèndum té un missatge clar: Catalunya vol continuar formant part de la Unió Europea.

No ha de passar per alt que aquest acte al Parlament Europeu serà el primer de la legislatura en què Puigdemont i Junqueras –també hi serà el conseller d'Exteriors, Raül Romeva– compartiran protagonisme, ja que, com és normal, ambdós tenen agendes institucionals i de partit diferents. Tots dos volen, sens dubte, simbolitzar amb aquest acte conjunt des de la cohesió del Govern fins a la majoria política i social que li dóna suport. Totes les enquestes reconeixen que el consens sobre el referèndum és molt alt a Catalunya i, en qualsevol cas, per sobre del 75%, un percentatge que hauria d'haver fet reflexionar el govern espanyol i forçat a abandonar el seu permanent immobilisme, si més no, la judicialització de tot el procés.

El Parlament Europeu servirà de caixa de ressonància de la intolerància del govern espanyol a una demanda molt àmplia i insistent de la societat catalana. És obvi que no hi assistiran representants governamentals dels països de la Unió Europea, però la batalla de l'opinió pública internacional no es dirimeix en aquests moments ni al si de la Comunitat Europea ni en les cancelleries dels 28 països membres del club de la UE. És una batalla, sobretot, explicativa de la negativa del govern central que se celebri el referèndum i de la voluntat de les autoritats catalanes a dur-lo a terme enmig de processos judicials per inhabilitar polítics independentistes i d'intents de coacció als Mossos d'Esquadra. D'aquí ve, també, la importància de Brussel·les.