Un any després que Carles Puigdemont i la meitat del seu Govern arribessin a Brussel·les per iniciar un exili de diversos anys, prosseguir des de diverses capitals europees la internacionalització del conflicte català i evitar la presó provisional a què injustament ha sotmès el jutge Pablo Llarena els líders del procés independentista, el president ha tornat al Palau de la Generalitat. Exactament, al Saló Sant Jordi, el més noble del Palau i l'utilitzat per a les principals celebracions, com, per exemple, la presa de possessió dels presidents de la Generalitat. Òbviament, va ser un Puigdemont virtual el que va parlar als presents a través d'una pantalla gegant que connectava amb Brussel·les amb motiu de la presentació en societat del Consell per la República. El mateix va fer el conseller Toni Comín, igualment exiliat a Brussel·les, i que l'acompanyarà en la posada en marxa d'aquest organisme.

No s'acaben aquí les peculiaritats del retorn de Puigdemont al Palau. Així, per exemple, la pantalla que es va desplegar a la sala i des de la qual es va dirigir als presents se situava just davant d'un quadre tapat fa anys per la Generalitat ―crec que va ser sota la presidència d'Artur Mas― en el qual apareixen pintats a l'oli l'avui rei emèrit, Joan Carles I, i un jove Felip VI, llavors príncep d'Astúries. El quadre, suposadament, és darrere d'una immensa cortina de vellut que es va desplegar al centre de la paret que dona justament a la plaça de Sant Jaume. O potser no hi és. Ningú no sol confirmar mai aquest extrem. No deixa de ser curiós, i també significatiu, que Felip VI estigui ocult i retirat, embolicat entre llençols, al saló que presidia al costat del seu pare fa molt pocs anys, i que el president Puigdemont pugui des de la lliure Bèlgica parlar a través d'una pantalla i explicar els passos que es donaran per avançar cap a la república.

Bé es pot dir que és la torna del discurs del 3 d'octubre. El Rei, absent de Catalunya, sense agenda després dels incidents que ha tingut en les seves visites, i Puigdemont, a qui la justícia espanyola ha volgut i no ha pogut engarjolar, responent agraït els aplaudiments d'un Saló Sant Jordi dempeus en un gest d'unitat dels que últimament tan mancat està l'independentisme.

El cert és que la veu i la imatge de Puigdemont se sentia i es veia per primera vegada al Palau de la Generalitat des del 27 d'octubre de l'any passat en què va comparèixer amb tot el Govern per comunicar que no havia rebut les garanties suficients de Mariano Rajoy que no s'aplicaria el 155 i, en conseqüència, quedava descartada la convocatòria electoral i el Parlament aprovaria hores més tard la Declaració d'Independència de Catalunya. La resta de la història és coneguda.