Després de no pocs maldecaps i de més d'un desacord intens entre els dirigents del primer cercle de poder del president Puigdemont, el sudoku de Junts per Catalunya ha quedat encaixat en una candidatura sense grans sobresalts en les principals posicions, o sigui, presidència, vicepresidències (4) i secretari general; i moderada sorpresa pel que fa al secretari d'organització i secretària de finances. El mateix passa amb els 18 noms que formen part d'un segon llistat i que completen l'executiva, on són reconeixibles molts dels pota negra de la formació, com Batet, Borràs, Calvet, Madrenas, Morral o Míriam Nogueras. Una segona llista amb tres noms per a secretari general, organització i finances incorporarà, potser, una mínima incertesa a les votacions, que seran telemàtiques durant el pròxim cap de setmana.
Puigdemont ha situat en el pinyol de la que pretén ser la primera executiva del partit set persones sobre les quals recaurà el pes del funcionament de l'organització: els quatre vicepresidents, Jordi Turull, Elsa Artadi, Anna Erra i Josep Rius; el secretari general, Jordi Sànchez; l'àrea d'organització, David Saldoni; i la secretària de finances, Teresa Pallarès. Es visualitza així el fort pes de persones que han militat a Convergència, cinc, i que han tingut un paper en l'evolució d'aquesta formació cap a l'independentisme. De l'esquerra procedeixen, en canvi, Sànchez i Pallarès.
El fet que dos presos polítics com Sànchez i Turull, als quals se'ls ha anul·lat el tercer grau i el 100.2 i han tornat a la situació prèvia a la presó de Lledoners, ocupin llocs tan rellevants en la direcció deixa en l'aire més d'un interrogant sobre el dia a dia de Junts. En qualsevol cas, sembla que s'ha resolt l'assignatura pendent d'acompanyar el moviment, la llista de càrrecs públics i del Govern amb una estructura de partit més tradicional que pugui plantar cara a la greixada organització de què disposa el seu principal competidor en l'espai independentista, Esquerra Republicana.
El PDeCAT es queda, finalment, surant com a organització i havent perdut molts dels seus quadres i dirigents. Queda la incògnita de què acabaran fent els seus principals referents, que, ara com ara, són David Bonvehí, Marc Castells, Ferran Bel i Marc Solsona. Puigdemont intenta una opa sobre tot aquest espai que ha perdut moltes plomes, però que, ara per ara, resisteix els envits.
Finalment, s'ha de destacar que la composició de la direcció de Junts posiciona més el partit en el centreesquerra que en el centredreta. Aquest era l'espai ideològic que hauria aportat Artur Mas, que manté un silenci públic que ja no pot ser interpretat com un senyal de complicitat.