La setmana que se celebra la convenció del PDeCAT, els presidents Carles Puigdemont i Quim Torra i el president del Grup Parlamentari de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, han presentat aquest dilluns el manifest fundacional de la Crida Nacional per la República, que pretén ser un moviment sobiranista d'ampli espectre i transversal i també un instrument polític que pugui participar en totes i cada una de les cites electorals que es produeixin fins a la plena instauració de la república. Els promotors, que se senten hereus del referèndum de l'1 d'octubre i de la decisió del Parlament del 27 d'octubre i, en conseqüència, diuen voler fer efectiu el dret a l'autodeterminació de Catalunya, han convidat a sumar-s'hi totes les forces independentistes i ja han recollit el rebuig d'Esquerra Republicana els dirigents del qual no contemplen, ara com ara, plataformes electorals unitàries ni en l'àmbit local ni en el nacional.

El moviment que impulsa Carles Puigdemont és, a la pràctica, tot un terratrèmol al món independentista. De fet, tot el que acaba fent Puigdemont d'un temps ençà és, en l'àmbit estricte dels partits, un sotrac, i l'anunci d'un conflicte de cert voltatge polític. En aquest cas, per diversos motius: la direcció del partit en el qual milita i del qual va rebutjar fa unes setmanes la presidència, el PDeCAT, veu qualsevol moviment que fa com una opa a l'organització. Són de sobres coneguts els desacords amb la seva coordinadora general, Marta Pascal, que encara que va assistir a la presentació aquest dilluns va optar per una posició discreta al final de la sala. Del seu equip, les absències en la presentació també van ser importants. El fet que Torra i Sànchez al costat d'altres dirigents del grup parlamentari, que no han militat mai al PDeCAT, figurin al nucli dirigent del moviment també inquieta i preocupa, com ja va succeir amb la candidatura de Junts per Catalunya a les eleccions del passat 21 de desembre.

Puigdemont vol jugar fora de la dinàmica dels partits i ha decidit apostar fort. L'èxit o el fracàs vindrà marcat per si es produeix un efecte bola de neu a la convenció nacional constituent que es durà a terme a la tardor. De la capil·laritat que tingui per incorporar dirigents independents o d'altres partits dependrà una part de l'èxit si no vol que la iniciativa es percebi com l'enèsima refundació de Convergència. El passat 21-D, Puigdemont va jugar amb encert i amb èxit les poques bases que tenia. Ara, l'aposta serà més gran, ja que busca l'estabilitat d'una plataforma en el temps, però els partits amb els quals confina no l'hi posaran fàcil. Ja li ho han dit.

Esquerra té el seu propi full de ruta i la CUP també. Al final, els noms donaran una dimensió o una altra del nou espai polític. Començant per veure si s'incorporen diputats de Junts pel Sí que no es van presentar a les últimes eleccions catalanes. Noms com Germà Bel, Lluís Llach i algun altre exparlamentari se'n pot sentir, potser, atret. Cal veure-ho. Un últim apunt: els que pensin que és una notícia política transitòria s'equivocaran perquè Puigdemont sempre juga al límit. I això, tothom ho sap.