Després d'unes setmanes esfullant la margarida, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha decidit participar a la manifestació de la Diada de l'11 de Setembre que organitzen les entitats sobiranistes ANC i Òmnium. La decisió és especialment important per quatre motius: serà la primera vegada que un president de Catalunya participarà en la concentració, ja que fins ara es limitava a rebre les organitzacions convocants al Palau de la Generalitat. En segon lloc, destaca la importància del curs polític que s'inicia, que, segons ha manifestat àmpliament, ha de culminar abans de l'estiu amb l'aprovació al Parlament de les denominades lleis de desconnexió.

En tercer lloc, la seva presència en la concentració de Salt i no en la de Barcelona dóna relleu al fet que aquest any l'ANC i Òmnium han optat per una Diada descentralitzada. La simple presència de Puigdemont donarà una important cobertura mediàtica a les concentracions territorials, cosa que no estava garantida. I, en quart lloc, imprimeix el seu perfil propi a la presidència, una circumstància amb què sembla que es troba còmode des del primer moment i que no deixa de desconcertar els seus i els seus adversaris amb aquest punt d'imprevisibilitat que el caracteritza. A diferència d'Artur Mas, a qui la primera concentració multitudinària, el 2012, el va agafar ja com a president i va descartar-hi la seva assistència, Puigdemont ha acudit a totes les celebrades i ha cregut que el millor era continuar fent-ho.

Encara que com totes les decisions no estarà exempta de la crítica dels dirigents polítics que no hi participaran, l'actitud de Puigdemont no hauria de xocar als que el coneixen bé. Fins i tot, potser, el més còmode hauria estat no anar-hi l'any que està sent més difícil de repetir les xifres de manifestants apuntats als diferents trams de les cinc concentracions previstes: Barcelona, Tarragona, Lleida, Berga i Salt. En la decisió hi haurà pesat també la confiança que dóna a l'ANC i a Òmnium en aquest final de cicle. Encara que és poc probable que es repeteixin les xifres d'anys anteriors, unes concentracions molt massives traslladaran el món que, per cinquè any consecutiu, centenars de milers de catalans es manifesten de forma cívica i pacífica en defensa del seu dret a ser un Estat independent si així ho desitja democràticament la majoria de la societat. Aquesta és la batalla del dia 11 de setembre: ser o no ser una multitud al carrer.