El xec en blanc del PSC

La loquacitat de l'exministra socialista de Cultura Carmen Calvo ens ha permès conèixer, en vigílies que transcendeixi l'abast de les mesures d'intervenció de l'autonomia catalana que pensa dur a terme el govern espanyol, que ha decidit fer-se amb el control de la potestat presidencial de convocar eleccions a Catalunya, dels Mossos d'Esquadra i dels mitjans de comunicació públics, TV3 i Catalunya Ràdio. L'article 155 que no permet, segons molts constitucionalistes, entrar a sac en l'autonomia catalana, acaba servint per a això i per esmenar per la porta del darrere el que les eleccions no els va autoritzar a fer per manca de prou majoria parlamentària.

Ho va certificar aquest divendres a Oviedo Felip VI, donant llum verda a les mesures i esgrimint la Constitució contra "l'inacceptable intent de secessió". I darrere del monarca, el govern del PP, Ciutadans i el PSOE. Els socialistes, que després del retorn de Pedro Sánchez a la secretaria general volien tenir un perfil propi, han acabat desdibuixant-se al front i ocupant el seu paper per a la història al costat de Rajoy i Rivera. Sense un matís, sense una idea diferent. Aquesta situació s'agreuja a Catalunya, on no és gaire diferent. D'aquell cartell electoral del 2008 en què, per mobilitzar el seu electorat i distanciar-se del PP, el PSC va llançar el lema "Si tu no hi vas, ells tornen" a l'escenari actual hi ha un abisme.

L'abisme que existeix entre un partit hegemònic a Catalunya en aquells anys i un altre que viu d'aquells records, que, segurament, no tornaran. D'un partit amb ministres, exministres i consellers de la Generalitat a un altre que ha perdut el fil amb la seva pròpia història deixant el seu principal capital humà pel camí. Tant és així que el dia té dos noms propis socialistes a Catalunya. El de l'exministre Joan Majó, fundador del PSC i exalcalde de Mataró, que ha anunciat aquest divendres la seva baixa com a militant del partit per no acceptar el silenci del PSC davant del suport del PSOE al govern del PP amb l'article 155. I el de José Montilla, expresident de la Generalitat i l'únic senador amb què compta en aquests moments el PSC. No deixa de ser una picada d'ull del destí que la posició dels socialistes catalans a la Cambra Alta l'acabi fixant divendres vinent l'únic expresident de la Generalitat que milita al partit, ja que Pasqual Maragall el va abandonar ja fa molts anys. El senador Montilla o l'expresident Montilla, un curiós dilema a l'hora de pronunciar un sí o un no en nom d'un partit que, en silenci, fa temps que ha donat al PSOE un xec en blanc després d'aquelles llunyanes turbulències.

PD: Si finalment es confirma, hi haurà temps per parlar de l'anunciat control de TV3 i Catalunya Ràdio. Sobretot perquè l'estàndard d'independència i autonomia dels mitjans públics de la Generalitat és a anys llum de qualsevol altre amb què es pugui comparar. Digui's TVE, Canal Sud o TeleMadrid.