Els pressupostos de la Generalitat han superat el primer escull parlamentari de les esmenes a la totalitat gràcies als comuns, que van retirar la seva i, per segona vegada —l'anterior va ser el 2020— han ocupat el paper preferent que estava reservat a la CUP. Com ja van fer l'any passat, els anticapitalistes s'han comportat igual, facilitant primer la investidura del president de la Generalitat —llavors va ser Torra, ara Aragonès— i, temps després, tombant els seus comptes públics. Abans ho havien intentat també, el 2016, amb Carles Puigdemont, que es va regirar amb la proposta de referèndum i els va desactivar.

A batzegades i amb canvi de guió, els pressupostos han arrencat la primera d'una llarga tramitació parlamentària i que té com a calendari que l'1 de gener de 2022 ja estiguin en vigor, una cosa que no succeeix des del 2010, o sigui, fa 11 anys. L'entrada en joc dels comuns ha erosionat la coalició de govern i ha posat en perill una cosa que de vegades s'oblida i que no és cap altra cosa que la rivalitat entre les formacions que l'integren, ERC i Junts, que no només és política sinó també epidèrmica.

Tant que, una vegada més, les desavinences entre Esquerra i Junts han provocat una nova crisi de cap de setmana. Pere Aragonès ha forçat la màquina davant una organització encara en construcció i s'ha sortit amb la seva. Els poders presidencials tenen això: jugues la partida amb molt avantatge. Per a ERC, no ha estat mai un problema treure els pressupostos amb els comuns, com expliquen en la seva proposta política de front ampli. Ni per als comuns avalar un pressupostos que havia fet un conseller de Junts, Jaume Giró. El problema era, en tot cas, per a un sector de Junts que volia la formació d'Ada Colau i Jéssica Albiach fora de l'equació a qualsevol preu. Una cosa que tothom sabia que no passaria si la CUP baixava del vaixell ja que l'opció d'abandonar el govern encara era a Junts més minoritària.

Els pressupostos no canviaran substancialment per més que cada part necessiti fer el seu corresponent exercici de prestidigitació. De fet, el canvi està més en la política que en els números i en l'intercanvi de cromos entre el president Pere Aragonès i Ada Colau, que salvarà també els comptes de l'ajuntament de Barcelona. Per si hi havia dubtes, el president del grup municipal d'ERC, Ernest Maragall, va oferir les explicacions corresponents del sobtat canvi de rumb respecte a allò manifestat la setmana passada.

Al mig d'aquesta nova tensió entre socis, Esquerra i Junts corren el risc d'acostumar-se a viure en la desavinença permanent i que el pols entre els partits es projecti al Govern. Ha estat a punt de passar als pressupostos i només l'habilitat del conseller Giró ha permès preservar el nexe de lleialtat que hi ha d'haver entre el president i els seus consellers amb les posicions corals que ha anat expressant Junts i que no sempre han sonat amb la mateixa melodia. També caldrà veure com queden les posicions en la formació del president Puigdemont després d'un cap de setmana de tanta tensió interna.