L'acord polític entre el PSOE i Podemos sobre els pressupostos generals de l'Estat, que el govern espanyol entrarà aquest mes a les Corts, facilita la seva tramitació i els deixa a punt per a l'aprovació, sempre que l'independentisme català els avali. La decisió del Govern, ratificada pel conseller d'Economia, Jaume Giró, de presentar aquest mes de novembre el projecte de llei de pressupostos del nou executiu català, els apropa igualment a l'aprovació. Encara que tampoc no és segura si la CUP, una vegada facilitada la investidura del president Pere Aragonès, continua comportant-se més com un partit d'oposició que com un aliat del Govern independentista.

El fet que els comptes de l'Estat i els de la Generalitat transitin amb un calendari semblant pot acabar sent un baló d'oxigen per a ambdós governs, necessitats de tirar endavant el seu projecte de pressupostos per un doble motiu: l'estabilitat dels seus respectius executius i l'adaptació dels comptes públics a les necessitats actuals. En el cas del Govern encara és més peremptori, ja que el calendari electoral de l'any passat —eleccions catalanes el 14 de febrer—, les negociacions per a la investidura, el nou Govern i la seva composició, van desembocar en l'única opció lògica a aquelles altures: prorrogar el pressupost del 2020 i centrar-se en uns nous comptes per al 2022.

Tot apunta que, a Espanya, Esquerra està disposada a jugar el seu paper d'aliat del govern PSOE-Podemos i arribar a un acord per als pressupostos. Junts, per primera vegada, pot voler entrar en l'equació ja que, almenys, la seva posició no és d'entrada, no. Les dues formacions es miren de reüll i amb estratègies, fins ara, clarament diferents a Madrid. Però la variable CUP hi és. Què passa si el Govern es troba a la cruïlla de retirar el projecte de pressupostos o tirar-los endavant amb el PSC? Hi ha un camí per transitar o hi ha tantes mines al trajecte que més val deixar-ho córrer? És una pregunta que el Govern igual haurà de fer-se més aviat que tard encara que, com totes les coses a la vida, això tingui una resposta difícil i per a alguns desagradable.

El que no tindria cap sentit i serviria directament per enrojolar l'independentisme seria que donés suport als pressupostos del govern de Pedro Sánchez fent de crossa imprescindible a les Corts per l'absència de majoria parlamentària i hagués de retirar els seus comptes públics del Parlament perquè li faltessin suports per a això. Seria, realment, un escenari vergonyós.

El Govern ha d'esgotar les negociacions amb la CUP. Però la formació anticapitalista ha de mesurar les seves propostes partint dels nou diputats que té davant els 65 que sumen Esquerra Republicana i Junts per Catalunya i no a la inversa. Pot esmenar o matisar algunes mesures econòmiques, però no pot imposar un pressupost alternatiu que acabi desfigurant els resultats electorals. Encara que de vegades sembli que la CUP juga més a autoexcloure's de l'equació que a influir, la qual cosa seria el que toca a un partit amb tan pocs escons.