Quan el passat 7 de gener vaig visitar Oriol Junqueras a la presó d'Estremera, fa ara pràcticament un any, de totes les seves confessions n'hi va haver una que he recordat en aquests dotze mesos en més d'una ocasió i que aquesta nit de Reis torna amb la força de l'enorme injustícia que s'està produint. "Cap de totes les nits a la presó no s'assembla a la solitud del dia 5 de gener". El polític, el vicepresident del Govern destituït en aquell cop d'estat amb format aparentment constitucional, deixava pas al pare i a la persona que havia viscut la nit de Reis entre reixes. No molt lluny de Junqueras, en un altre locutori, hi havia Quim Forn, empresonats ambdós el mateix dia, el 2 de novembre del 2017. Cap dels dos no ha abandonat la presó des d'aquella data i ja sumen 429 dies privats de llibertat. Alguns dies menys que els Jordis, Sànchez i Cuixart, que sumen 446 dies a la presó.

Amb els quatre he pogut conversar aquests mesos i comprovar com els pitjors auguris de posada en llibertat s'han anat complint en aquesta presó provisional tan injusta com desproporcionada. Per a ells quatre serà la segona nit de Reis sense poder abraçar les seves famílies, els seus fills. Molts d'ells, encara en edat de somiar, esperant d'una nit màgica com aquesta que es faci realitat el que segur que hauria estat el millor regal i que no és cap altre que tenir els seus pares amb ells. Quin mal van fer sense saber-ho amb aquell injust 155 i la causa general contra l'independentisme!

Aquesta nit de Reis la llista ha crescut i tampoc no estaran amb les seves famílies Carme Forcadell, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa. La solitud d'una nit especial de la qual em parlava Oriol Junqueras. Nosaltres, que tenim la llibertat que ells manquen, i que fins i tot tenen els exiliats per protagonitzar actes imponents com, per exemple, el del conseller de Cultura en l'exili, Lluís Puig, abandonant el seu lloc de residència a Brussel·les per participar aquest dissabte en un acte del Consell de la República a Perpinyà, a la Catalunya Nord, hem de sentir-nos molt pròxims a la seva solitud perquè aquesta es faci tan petita com sigui possible.

El 7 de gener del 2018, a Estremera, hauria apostat el que fos que un any després la situació processal dels presos polítics catalans no seria la mateixa. Quin error creure que la justícia acabaria imposant-se.