A la mateixa hora que Amnistia Internacional exigia la llibertat immediata de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, condemnats cada un d'ells per sedició a nou anys de presó per la criminalització d'uns actes de protesta que l'organització en defensa dels drets humans considera legítims, la cúpula de la Junta d'Andalusia, en mans del PSOE durant diverses dècades en règim de monopoli, era condemnada a 72 anys de presó en l'escàndol de corrupció més gran de la història d'Espanya, en el qual s'han defraudat fins a 855 millons d'euros. Fa mal d'ulls i és enormement injusta i cruel la comparació entre les penes d'uns i d'altres, però segurament no hi ha millor manera d'explicar què són els presos polítics i els polítics presos: als primers els cau una sentència desproporcionada, fruit de la persecució a l'independentisme català, que serà corregida un dia a Europa, mentre els segons, després d'una dècada d'instrucció, no trobaran defensa possible per al buidatge de les arques públiques. Els primers van dur a terme un referèndum i els segons van utilitzar directament un càrrec públic per robar.

Després dels pronunciaments del Grup de Treball contra la Detenció Arbitrària de Nacions Unides el mes de maig passat i, ara, d'Amnistia Internacional, el govern espanyol s'hauria de posar vermell i la justícia sentir-se avergonyida, ja que als països del nostre entorn això no sol succeir. Dono per suposades les pressions que haurà dut a terme l'executiu socialista per evitar un pronunciament sobre els Jordis tan contundent. Amb el temps, també ho sabrem, ja que el ministre Borrell sol deixar prou empremtes cada vegada que es mou pel món provant d'evitar un posicionament públic que pugui ser interpretat com a mínimament favorable als postulats independentistes. No hi haurà acte d'esmena per part del Suprem, ni imprimirà el govern espanyol una iniciativa per corregir la desmesura de la sala que ha jutjat els líders independentistes catalans. Som molt lluny de tot això, que es podria fer per la via d'una amnistia. Al contrari, l'escarment consisteix justament en la situació actual que suporten els presos polítics de Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses.

L'escàs eco, lògicament intencionat, als mitjans de comunicació incòmodes amb l'auge de l'independentisme català ja s'ha ocupat de rebaixar el posicionament d'AI i, aquest dimecres ho comprovarem una vegada més, als diaris de paper. Les bufetades al deep state, si poden ser petites, molt millor. La sentència dels ERO serà el combat de judo entre la dreta i l'esquerra dels propers dies en plena investidura. A Pedro Sánchez el persegueixen els seus pronunciaments quan va presentar la moció de censura al PP i a Mariano Rajoy pel cas Gürtel. El ministre de Foment, José Luis Ábalos, l'home del PSOE per a tots els incendis, ja ha mirat d'obrir un camí de sortida assenyalant que el cas afecta la Junta d'Andalusia, no el Partit Socialista. És una martingala que no cola, ja que si alguna cosa s'ha identificat com el poder del PSOE a Espanya ha estat la Junta d'Andalusia.

Dos dels condemnats, José Antonio Griñán —sis anys de presó— i Manuel Chaves —nou anys d'inhabilitació— a més de presidents de la Junta entre 1990 i 2013, ho van ser també del PSOE entre els anys 2000 i 2014. I amb ells nombrosos consellers andalusos i alts càrrecs condemnats aquest dimarts. Altres, amb més sort, s'asseuen al Consell de Ministres de Sánchez, encara que també hi van ser als gabinets de Chaves, com és el cas de l'actual vicepresidenta Carmen Calvo —consellera de Cultura entre 1996 i 2004— i la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero Cuadrado —consellera d'Hisenda i Administracions Públiques entre 2013 i 2018—. I tot això, amb la investidura per davant i tractant l'independentisme com un empestat que necessita però de qui no vol saber res.