Per a aquest divendres ha convocat el president del Parlament, Roger Torrent, el ple de la Cambra que li havia sol·licitat el president Quim Torra una vegada hi ha hagut constància de la fuga de Joan Carles I, amb la complicitat del govern espanyol, presumiblement a la República Dominicana. Amb aquesta decisió, el Parlament obre camí en el que hauria d'haver estat un clamor general de les institucions espanyoles una vegada s'ha conegut que el rei emèrit ha fugit a un país estranger, intentant així esquivar repercussions judicials que hi pugui haver pels casos de corrupció que s'han anat coneixent en els últims mesos. Afers que han posat en perill, a més del monarca que ha ocupat la direcció de l'Estat entre 1975 i 2014, al seu fill, Felip VI, entronitzat el 2014.

Sabut és que el Tribunal Constitucional, el Suprem, la Fiscalia General de l'Estat o el govern espanyol faran els impossibles perquè el que resolgui la Cambra legislativa catalana no arribi a port. Ja ha passat en altres ocasions i continuarà passant: a la monarquia espanyola no se la qüestiona. Tanmateix, això és una cosa que ja cal donar per descomptat. La dignitat d'una institució no es mesura pel nombre de plets que tingui amb una justícia com l'espanyola sinó per la condemna permanent de la corrupció i l'evasió fiscal en qualsevol de les seves fórmules, la defensa de l'Estat de Dret, la democràcia i del bé comú i el combat sense treva contra qualsevol forma de violació de les lleis per protegir els interessos de l'Estat per sobre de convenis internacionals o la seva unitat.

Només cal llançar una mirada a la premsa internacional per comprovar l'enorme diferència que s'està produint amb la referenciada premsa de paper espanyola. Aquí, tots els esforços se centren a provar d'establir un tallafoc entre el rei emèrit i el rei regnant. Al primer, en un exercici de pragmatisme, se l'ha anat deixant caure progressivament com si es tractés d'un mal menor atesa la impossibilitat de mantenir-lo mínimament a la superfície. Mentrestant, a Felip VI se'l fa emergir com el monarca lliure de càrregues, capaç de trencar amb el seu pare i desconeixedor de tots els tripijocs que feia tenint el palau de la Zarzuela com a base de les seves operacions.

Algú ha oblidat, tanmateix, que una vegada s'ha obert el meló de l'acceptació d'un cas de corrupció de la família reial amb la marxa a l'exili de Joan Carles I res no tornarà a ser igual. El debat sobre la monarquia serà a partir d'ara permanent, les protestes ciutadanes aniran creixent, el govern espanyol no podrà resistir la confluència de dos partits -PSOE i Podemos- tan necessitats d'emetre discursos tan diferents dels seus respectius electorats i, sobretot, el descrèdit internacional d'un cap de l'Estat fins fa quatre dies fugint amb el seu immens botí mentre el país suporta la crisi econòmica més gran en moltes dècades. El rellotge ja corre.