Per més explicacions que els dirigents del Partit Demòcrata Català intenten oferir a l'opinió pública no aconsegueixen desprendre's d'una permanent sensació d'improvisació en un tema tan important com és l'elecció del nom que ha de substituir l'enterrat de Convergència Democràtica de Catalunya. Aquell congrés constituent del juliol va donar un poder desconegut a les bases del nou partit, que van expressar la seva oposició a les consignes de la direcció sortint. Calia esmenar-ho tot i el nom va quedar així en entredit.

No és un tema menor per més que, pel mig, el Ministeri de l'Interior hagi fet tot el possible per posar les màximes pegues a la inscripció com a partit polític en el registre corresponent. Però alerta: això afecta més el tema del preàmbul, en el qual es defineixen com un partit disposat a utilitzar, arribat el cas, la via unilateral per assolir la independència. En el tema del nom són formacions minoritàries del grup parlamentari de Junts pel Sí les que s'han sentit directament interrogades. Amb el nom de PDC, ha estat Demòcrates de Catalunya, l'escissió d'Unió que lidera Antoni Castellà. Malgrat que es van presentar en coalició amb CDC a les eleccions espanyoles de desembre, en aquella estranya candidatura que portava com a nom Democràcia i Llibertat, al juny ja van partir peres i Demòcrates no va acompanyar CDC als comicis. El tema del nom els va allunyar encara més. Castellà va amenaçar d'impugnar-lo i ara flirtegen amb Esquerra sense que fins ara hagin donat per iniciat el festeig.

L'últim invent és el del Partit Demòcrata Europeu Català, un nom que, amb un hàbil joc de disseny, pot acabar llegint-se pdec exactament igual que PDC. Ara qui ha saltat és Ernest Maragall, el germà de l'expresident que el 1988 va registrar el Partit Català d'Europa. També ha alçat la veu i no en una línia conciliadora en aquest tema amb els exconvergents. L'única conclusió a la qual es pot arribar és que els sense nom necessiten resoldre aquest tema com més aviat millor si no volen que aquest estèril (i estúpid) debat els acabi passant factura, ja que costa molt presentar-se en societat si a la targeta de presentació hi apareix 'nom en construcció'.