Diu el refrany que el més tonto fa rellotges. I bé es pot aplicar a Coalició Canària que durant unes quantes hores ha provat de jugar una partida per a la qual no tenia cartes encara que la seva ambició era màxima. Després que l'únic diputat que tenen al Congrés dels Diputats votés favorablement la investidura fallida del candidat del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, aquest dijous s'ha aixecat amb una idea amb què pretenia colar la pilota per tot l'escaire: si ells votaven a favor de la investidura de Pedro Sánchez, traurien profit per a les Canàries —fins aquí res de reprovable, els vots serveixen per a això— i Junts per Catalunya perdia força ja que es podien abstenir i no necessitaven votar afirmativament Sánchez.

Aquesta esquivada de Coalició Canària va ser un vist i no vist ja que la resposta de la formació de Carles Puigdemont va ser immediata: no s'abstindran en cap dels supòsits si Sánchez acaba anant a una sessió d'investidura. El seu vot serà afirmatiu o negatiu, mai abstenció. En un tres i no res, retorn a la casella de sortida i el vot canari va passar de nou a cotitzar el que un bo porqueria al mercat de valors. Ja ho té això la política dels invents o improvisacions de l'últim moment. Una gran fumarada que fa que tothom es fixi en el foc, però darrere hi ha molt poca cosa. I, en aquest cas, uns quants titulars a primera hora del matí que no van aguantar ni el que en l'argot periodístic se'n diu les notícies d'uns nous senyals horaris.

En aquest cronograma que s'ha traçat de la investidura del president en funcions, que Sánchez ha intentat, almenys en dos moments, que fos molt més curt, aquest dijous ha estat el dia en què l'inquilí de la Moncloa ha admès que ja negocia amb els grups parlamentaris l'amnistia dels implicats en les diferents causes judicials relacionades amb la repressió de l'1 d'octubre i amb l'inici de tota la persecució derivada de l'Operació Catalunya, que es pot datar el 2012. Amb tot ells, llevat de Vox, s'anirà reunint una vegada Felip VI li ha encarregat oficialment que busqui els suports necessaris per presentar la seva candidatura al Congrés dels Diputats. El País, el diari de paper de capçalera de l'esquerra en general, apareixia aquest dijous amb un titular gens ingenu, el més important de la portada, que deia: "22 sentències del Tribunal Constitucional permeten encaixar una amnistia". I un subtítol en aquesta mateixa línia: "Les decisions del tribunal de garanties i més d'una trentena de tractats internacionals han reconegut la validesa de la mesura de gràcia". La informació la firmava Xavier Vidal-Folch, a qui, dit sigui sense excessiva ironia, realment li haurà costat haver de fer el pas...

No és poca cosa que el diari de referència per als socialistes hagi hagut de fer un viratge d'aquesta magnitud quan fa molt poques setmanes deia que l'amnistia era impossible i allà hi són tots els titulars que ho testifiquen. Però bé, ara el vent va en sentit contrari perquè un resultat electoral imprevist i impensable el passat 23 de juliol ha alterat tots els plans que hi havia fins ara i ha obert escenaris a què calia recórrer perquè no hi ha més remei. Perquè qui els havia de dir que a sota d'una de les fitxes de la partida hi havia de ser Puigdemont? En aquest escenari, per més carbó que la dreta posi a la caldera perquè la investidura descarrili, acaba fent bastant poc mal. Sánchez i Puigdemont, curats d'espants i acostumats a anar sempre al límit de les seves opcions, saben que si cauen és perquè l'acord no hagi estat possible o un dels dos hagi comès un error. La dreta, per més espectacle que faci, és, per vies normals, un actor molt secundari, gairebé irrellevant de la investidura. Una altra cosa és si el camí que agafa està fora de les variables més o menys previsibles.