L'escalada bel·licista de Rússia en el seu intent de dominar la totalitat d'Ucraïna, que en les últimes hores ha tingut amb la presa de control militar de la central nuclear de Zaporíjia, la més gran d'Europa, cosa que ha provocat unes hores de gran preocupació amb un incendi en un dels edificis del complex, està tensant les costures de la Unió Europea, posant en una situació incòmoda l'OTAN, alarmant els països més propers al gegant rus com els bàltics o Polònia i generant múltiples interrogants sobre si existiria un camí per al diàleg. Avui ningú no en vol parlar en públic, però, segurament, és un camí que en cap conflicte bèl·lic no s'ha de perdre de vista per escasses possibilitats que hi hagi. El vuitè dia de guerra, l'OTAN no s'ha mogut ni un mil·límetre de la seva declaració oficial de no intervenir directament en el conflicte amb l'enviament de tropes i així va descartar la demanda d'Ucraïna que s'imposi una zona d'exclusió aèria sobre el país, ja que, a la pràctica, volia dir que avions de l'OTAN haurien d'intervenir si sobrevolés territori ucraïnès un avió rus.

Encara que l'OTAN no varia el seu discurs, en canvi sí que s'està produint una percepció, potser, diferent en amplis sectors de l'opinió pública europea. La diferència respecte a dies anteriors la va viure aquest divendres el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, que, durant la seva compareixença de premsa a Brussel·les, va haver de respondre una vegada i una altra preguntes crítiques amb aquesta aparent distància de l'organització atlàntica del conflicte que es justifica com una mesura per no donar peu que s'encengui l'espurna d'un conflicte armat més enllà d'Ucraïna. El problema és que amb imatges contínues de destrucció, de pèrdua de vides humanes i de centenars de milers de persones abandonant el país aquesta actitud costa més de defensar, ja que en molts sectors de l'opinió pública pot quedar la idea que s'ha abandonat el poble ucraïnès a la seva sort que, en aquests moments, no és cap altra cosa que la rendició.

La implicació de la Unió Europea en el conflicte amb les seves mesures sancionadores econòmiques sobre Rússia, unida a la incapacitat manifesta de l'alt comissariat de Política Exterior de la UE, Josep Borrell, per obrir alguna cosa que es pogués assemblar a un diàleg amb el Kremlin, és més que evident. Així com els límits per mantenir alguna cosa més que una conversa telefònica amb Putin del president francès, Emmanuel Macron, o del nou canceller alemany, el socialdemòcrata Olof Scholz. Cap d'ells no té prou capital polític a l'esquena per mantenir una conversa amb Putin i que aquest pogués arribar a considerar-la. I, en cas de continuar així, els europeus, amb un conflicte tan preocupant com real al seu territori, només poden esperar que els Estats Units de Biden facin un impensable gir en la seva política exterior.

Europa només té la retirada Angela Merkel, que, als seus 67 anys, estaria, si així es decidís, en les millors condicions per jugar aquest paper. La seva infantesa a l'Alemanya de l'Est, quan el país estava dividit per la meitat, li atorga una mirada diferent de la de molts europeus, parla perfectament rus (també parla alemany sempre que pot Putin pels seus anys com a agent del KGB a Dresden); i és filla de la cultura política de Helmut Kohl que sense Rússia no hi pot haver equilibri a Europa. Sigui Merkel o no, la necessitat d'una figura mediadora serà l'únic camí per rebaixar els riscos actuals, que comencen a ser considerats tremends en moltes cancelleries. Perquè Putin en podia tenir prou a l'inici de la invasió amb un compromís d'Ucraïna de no entrada a l'OTAN, però això ara ja no li serveix per salvar la seva carrera política ―quan Rússia ha reconegut 498 soldats morts i Ucraïna ha elevat aquesta xifra a més de 9.000― i qui sap si fins i tot una cosa pitjor. Per això, cada dia que passa, la situació es complica més per als dos bàndols i és més urgent que mai que per algun costat emergeixi una via per negociar.