Una dècima més de dèficit. Res més. I gràcies! Aquesta va ser l'única concessió de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, als consellers d'Economia de les comunitats autònomes. Per a Catalunya suposarà uns 220 milions més de marge de dèficit, en passar del 0,5% previst al 0,6%, molt lluny de l'1,18% que li correspon a la Generalitat, segons els càlculs del seu vicepresident, Oriol Junqueras.
El Consell de Política Fiscal i Financera és un organisme curiós. El ministre d'Hisenda, en aquest cas acompanyat per la vicepresidenta, en la seva qualitat de flamant ministra d'Administracions Territorials, reuneix els consellers d'Economia de les comunitats autònomes i els informa sobre quina és la seva decisió. A continuació es produeix un torn de paraules en què intervenen tots els que desitgen fer-ho i, finalment, es vota. Això sí: el resultat només té importància política ja que el vot del ministeri val més que el de totes les autonomies juntes. És una cosa semblant a un joc amb les cartes marcades, on el crupier sempre pot canviar les dels altres participants que no li agraden, i, òbviament, acaba guanyant sempre.
Junqueras, que coneix de sobres com acaben aquestes reunions, va deixar dites dues coses: la primera, que estava en contra del criteri de dèficit; i, la segona, que a l'agenda catalana era el referèndum d'independència. SSS i Montoro van callar però així ho recolliran les actes de la reunió. El sorprenent és que hagin pogut jugar tants anys sense que ningú s'aixequés de la taula. I tot plegat, malgrat les llàgrimes dels consellers d'Economia davant del mal tracte de Montoro. Però PP i PSOE ja s'havien posat d'acord. Una dècima, i cap a casa.