Sense Antoni Gaudí, Barcelona atrauria més turisme que Madrid? Si es miren els ingressos dels principals monuments, museus i centres artístics de les dues ciutats, Barcelona està per davant de Madrid, però l’artífex d’aquesta situació és un arquitecte nascut a Reus del qual aquest 2026 es commemora l’aniversari de la seva mort. Entre els 10 espais monumentals de l’Estat que generen més ingressos, n’hi ha quatre de Gaudí, clarament liderats per la Sagrada Família, amb uns ingressos l’any passat de 134,5 milions d’euros. En segona posició del rànquing estatal apareix el madrileny Museu del Prado, amb 85,2 milions (segons dades oficials del 2024), però dels quals només 37,2 milions són recursos propis perquè els 48 milions restants van venir de subvencions públiques.

I els quatre espais monumentals que generen més ingressos de Catalunya són de Gaudí: Sagrada Família, Casa Batlló, Park Güell i La Pedrera, que van tancar 2024 amb més de 265 milions d’euros en conjunt. El Museu del Barça aspira a col·locar-se en quarta posició en comptes de La Pedrera, amb la previsió de generar 40 milions anuals, però en cap cas això no serà possible fins després d’estrenar la seva nova ubicació en el reconstruït estadi en el segon semestre d’aquest 2026.

L’arquitectura marca diferències: Barcelona s’imposa a Madrid pel que fa al rendiment dels espais monumentals, precisament gràcies a Gaudí, que ha convertit la capital catalana en una “experiència immersiva”, utilitzant un terme que apareix repetidament en les guies turístiques. Però al darrere d’aquests espais hi ha diferents gestors, que van des de diversos tipus de fundacions a l’administració pública i a l’empresa privada. De fet, Casa Batlló és el monument privat més rendible de tot l’Estat espanyol. Així es gestionen els diversos espais Gaudí de Barcelona oberts al públic i aquests són els seus resultats econòmics:

Sagrada Família

  • Propietari: Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, fundació religiosa presidida per Esteve Camps.
  • Ingressos: 134,5 milions d’euros (2025)
  • Visitants: 4,88 milions (2025)

Aquest temple va batre l’any passat el rècord de visitants, amb prop de 4,88 milions de persones, un 0,91% més que el 2024, sobretot gràcies a l’increment del turisme xinès (que ja suposa el 7,20% del total), només superat pel nord-americà (15%) i el català i de la resta de l’Estat espanyol (10,82%). Segons la memòria econòmica presentada la setmana passada, els ingressos van arribar a 134,5 milions d’euros, que gairebé completament (96,9%) es van obtenir amb la venda d’entrades. D’aquest import, 21 milions es van destinar a romanent i els altres 113,5 milions a despeses: el 51,7% a obres de construcció del temple, 31,8% a gestió, 7,8% a serveis generals, 6,4% a l’aportació diocesana i un 2,3% al conveni amb l’Ajuntament de Barcelona. El papa Lleó XIV beneirà la Torre de Jesús el 10 de juny vinent, coincidint amb el centenari de la mort d’Antoni Gaudí.

Casa Batlló

  • Propietari: Casa Batlló SL, empresa dels cinc germans Bernat Serra, hereus de la família fundadora de Chupa Chups.
  • Ingressos: 65,20 milions d’euros (2024)
  • Visitants: 1,9 milions (2024)

Qui passi pel davant, veurà cues de visitants que el 2024 (amb 1,9 milions de persones) van generar uns ingressos de 65,20 milions d’euros, un 15% més que en l’exercici anterior, i uns beneficis de 26,3 milions d’euros, també un 15% més. Segons els comptes de Casa Batlló del 2024 (els últims consultables), els seus propietaris, que són els cinc germans Bernat Serra, van ingressar en aquell exercici un dividend de 17 milions d’euros, dos milions més dels 15 del 2023 i cinc més que els 10 de 2022. A banda dels amants de l’obra de Gaudí, la Casa Batlló també atrau interessats per les noves tecnologies immersives i l’art digital.

Park Güell

  • Propietari: Ajuntament de Barcelona
  • Ingressos: 36,3 milions d’euros (2024)
  • Visitants: 4,8 milions (2024)

El volum de visitants actuals és la meitat dels més de 9 milions anuals que entraven al parc abans que, el 2014, es tanqués el recinte i es cobrés entrades per accedir-hi. Però els veïns del barri de la Salut encara es consideren víctimes d’un turisme massificat. Fa dos anys, aquest parc va generar 36,3 milions d’euros, amb 4,8 milions de visitants, que en una dècada sumen més de 219 milions d’euros i 33,3 milions de persones. De la gestió se n’ocupa l’empresa pública Barcelona de Serveis Municipals (BSM), que també s’encarrega d’altres espais com l’Anella Olímpica o el Zoo, a banda de la grua municipal, aparcaments o el cementeri entre altres serveis.

Casa Milà (La Pedrera)

  • Propietari: Fundació Catalunya La Pedrera, entitat sense afany de lucre que ha heretat les obres socials de les desaparegudes Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa.
  • Ingressos: 29,59 milions d’euros (2024)
  • Visitants: 1 milió (2024)

Prop de la Casa Batlló hi ha la Casa Milà, més coneguda per La Pedrera, amb un milió de visitants anuals i uns ingressos el 2024 de 29,59 milions d’euros i unes despeses de 13,08 milions. Aquest any han previst una reforma integral de la façana. Segons l’última memòria, el grup empresarial que depèn de la fundació –i que integra més actius com Món Sant Benet o Món Natura Delta– va registrar fa dos anys un volum de negoci de 63,82 milions d’euros i unes despeses de 58,61. Presidida per Germán Ramón Cortés i dirigida per Marta Lacambra, aquesta fundació treballa en els àmbits de l’envelliment digne, sostenibilitat, ciència, ocupació inclusiva, alimentació i patrimoni. Els beneficis de La Pedrera es destinen a cobrir aquestes actuacions.

Casa Vicens

  • Propietari: MoraBanc, banca andorrana fundada i controlada per la família Mora.
  • Ingressos: 4,8 milions d’euros (2024)
  • Visitants: 262.600 persones (2024)

Allunyada dels eixos més turístics –està al carrer Carolines, a Gràcia–, rep menys turistes que la Casa Batlló o La Pedrera, però ofereix una visita tranquil·la, sense límit de temps, per contemplar la primera residència dissenyada per Antoni Gaudí a Barcelona. Es va construir cap a 1885 per encàrrec del seu amic Manuel Vicens Montaner, que va fer fortuna amb la borsa. Des de 2014 és propietat de MoraBanc i, el 2017, es va estrenar com a museu. El 2024 va obtenir uns ingressos de 4,8 milions d’euros.

Altres espais

Barcelona té més espais de Gaudí oberts al públic com el Palau Güell, propietat de la Diputació de Barcelona, si bé no desglossa els seus resultats, i altres en mans particulars com la Casa Calvet (del carrer Casp, amb habitatges i locals comercials), els Pabellons Güell (a Pedralbes, oberts al públic amb visites guiades amb motiu de l’any Gaudí), Casa Figueras (coneguda per ‘Torre Bellesguard’, a Sant Gervasi, propietat de la família Guilera, que es pot visitar) o el Col·legi de les Teresianes (fundació religiosa).

Al capdavant de la Colònia Güell i la seva cripta, a Santa Coloma de Cervelló, hi ha un consorci públic liderat pel Consell Comarcal del Baix Llobregat, si bé adjudica la gestió a una empresa privada, Advanced Leisure Services, que paga uns cànons. Segons l’última memòria del consorci, l’any 2024 van registrar 59.762 visitants. I a Mataró es conserva una nau de l’arquitecte, reconvertida en museu, gestionat per un consorci format per l’Ajuntament i la Fundació Carmen i Lluís Bassat.

Fora de Catalunya també hi ha obres de Gaudí com Villa Quijano (coneguda per El Capricho, a Comillas, Cantàbria), la seu de la diòcesi d’Astorga i, sobretot, Casa Botines. Aquesta última, situada al centre històric de Lleó, és el museu més visitat de la seva comunitat autònoma amb 142.000 persones el 2025. És propietat de la Fundación Obra Social de Castilla y León (Fundos), hereva de les antigues caixes d’estalvis d’aquest territori. La setmana passada va anunciar una inversió de 7,5 milions d’euros per completar la restauració de l’edifici. El seu objectiu és situar aquest monument en el circuit internacional del llegat de Gaudí i convertir-lo en un centre d’investigació del modernisme. Una quarta part dels seu visitants són estrangers. No han facilitat els ingressos econòmics. Curiosament, cada any fan festa grossa el 23 d’abril, per Sant Jordi, que en l’edició d’aquest any tindrà de pregoner el periodista catalano-lleonès Luis del Olmo.

Els gestors dels monuments catalans formen part del Consell Gaudí, dedicat al foment i difusió de l’obra de l’arquitecte. Però en això destaca Galdric Santana, director de la Càtedra Gaudí, comissari de l’Any Gaudí i conservador de la Torre Bellesguard.