Potser caldrà començar a encunyar noms perquè ens entenguem. De la mateixa manera que fa gairebé 70 anys el macartisme va tenir per objectiu crear un clima de sospita permanent que s'alimentava de rumors i de la difamació, oblidant el principi de la presumpció d'innocència, amb l'objectiu de perseguir els comunistes i amb el senador catòlic Joseph McCarthy al capdavant, el montorisme fa temps que s'ha entossudit en una autèntica caça de bruixes contra el sobiranisme. La petició del secretari d'Estat d'Hisenda, José Enrique Fernández de Moya, requerint a la interventora general de la Generalitat que l'informi dels pagaments i ajuts atorgats des del 2015 a una seixantena de persones, entitats, mitjans de comunicació i empreses que només tenen en comú la seva presumpta ideologia sobiranista o una posició favorable al referèndum de l'1 d'octubre té si més no un aire inquisitorial aprofitant el buit de poder que el govern espanyol ha creat en suspendre l'autonomia a Catalunya.

El montorisme és imprescindible a la caça de bruixes contra el sobiranisme. Com ho és, des d'un altre punt de vista, la creació del fals relat que lamentablement ha arrelat a Espanya de la violència dels fets del setembre passat a Barcelona davant la conselleria d'Economia i pels quals romanen empresonats Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Tothom sap que no va ser un acte de violència, ni de rebel·lió, ni de sedició el que es va produir a la rambla de Catalunya però s'ha imposat un relat a còpia de fake news i de molts milions gastats en propaganda. Farà falta tenir la perspectiva que només dóna el temps per conèixer en detall com es va teixir tot un enfilall de mentides que permetés transitar de la violència al País Basc a la violència a Catalunya. Allà, amb centenars de morts provocats per l'organització terrorista ETA i aquí amb una modèlica actitud pacífica de l'independentisme, fins i tot l'1 d'octubre, quan la policia espanyola va protagonitzar seqüències de repressió indiscriminada que van donar la volta al món.

La llista del montorisme que ha de ser enviada per la Generalitat abans del dia 12 a les deu del matí, casualment el dia i l'hora que ha de començar la sessió del Parlament per a la investidura de Jordi Sànchez, està atapeïda de noms coneguts tant d'associacions com de particulars. Des del conglomerat d'empreses de Mediapro fins al diari Ara passant per comunicadors tan importants com Toni Soler, Antoni Bassas, Xavier Bosch, Albert Om, l'empresari Ferran Rodés o l'empresa Agrolimen. També hi apareixen Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Neus Lloveras, Oriol Soler, Eduard Voltas i un llarg etcètera. L'objectiu no dissimulat de Montoro és vincular qualsevol pagament efectuat amb finançament del procés i a partir d'aquí poder plantejar una causa de malversació de fons públics.

Tornem-hi al macartisme i el clima de sospita permanent. Sembla exagerat veure al montorisme els mateixos mètodes de rumors i difamació per desacreditar persones i entitats pel simple fet de tenir una ideologia determinada?. No és això el més comparable a aquella caça de bruixes anticomunista als Estats Units, acceptada per l'establishment de l'èpocaa Nordamèrica, avui transformada aquí en una caça de l'independentisme?