Després de moltes anades i vingudes, de cartes entre Madrid i Barcelona i de fracassats torcebraços en l'aire per fer seure el govern espanyol a la taula de diàleg amb unes mínimes garanties, la reunió entre els executius espanyol i català serà dimecres vinent dia 26 a Madrid.

En una negociació —i la constitució de la taula de diàleg era això i no una altra cosa— acaba guanyant el capítol qui té més arguments per aconseguir-ho i qui juga millor les cartes. En aquest cas, el relat jugava a favor del govern Sánchez, ja que l'independentisme català no tenia argumentari possible a la seva absència d'una taula de diàleg, quan n'ha fet bandera durant els últims anys i li ha retret sempre al govern espanyol la seva rotunda negativa a asseure's a parlar. Pel que fa a les cartes, el Govern ha fet una catxa, ja que la defensa d'un mediador o un relator tantes vegades exigit en públic ha aguantat el que Sánchez ha volgut.

En política és molt important prendre la iniciativa i el govern espanyol ha anat un pas per davant. No havia entrat Sánchez a la reunió amb Quim Torra, el passat dia 6 al Palau de la Generalitat, que des de la Moncloa ja s'estaven distribuint les 44 propostes d'aquella denominada agenda per al retrobament. Primer gol. Va ser Sánchez el primer de parlar en acabar la reunió i va dominar tots els informatius. Segon gol. Torra encara estava demanant el mediador quan Moncloa va anunciar unilateralment la data de la reunió per al dilluns 24. Tercer gol. Amb aquest resultat ja definitiu, la Generalitat va marcar el gol de consolació: la cimera no serà dilluns sinó dimecres.

Mentre la part catalana es llepava les ferides, el pànzer de la Moncloa continuava avançant i Sánchez, des de Brussel·les, assegurava que la negociació seria molt llarga, molt prolongada en el temps i complexa; i que el millor és començar a parlar per qüestions en les quals es pot arribar a acords d'una manera molt més fàcil. He trobat dos punts que al ritme que proposa Moncloa podrien ben bé ocupar aquest 2020: la unitat de mercat o la política comercial. Temes ambdós que figuren al número 14 i el 16 de la llista i sobre els quals ja s'assenyala que la part espanyola està oberta a la negociació.

En espera que la Generalitat anunciï els seus sis negociadors —se sap que hi seran Torra i Aragonès i sorprendria que no hi fossin també Meritxell Budó (Presidència) i Ester Capella (Justícia)— la delegació espanyola té una presència coral de les sensibilitats que val la pena destacar. Amb Sánchez hi seran la seva mà dreta, Carmen Calvo; el líder de Podemos, Pablo Iglesias; la ministra Carolina Darias, el secretari d'organització del PSC i també ministre, Salvador Illa, i el ministre Manuel Castells, en representació dels comuns.

La presència de Castells i en menor mesura d'Illa tanca l'estrafolari debat que es va obrir a Catalunya sobre si la representació del Govern havia d'anar més enllà de les formacions que el componen. Hi va haver qui fins i tot va teoritzar que deixar fora formacions com els comuns era excloure una part dels catalans. Les tertúlies o el faristol del Parlament ho aguanten gairebé tot, però al final les coses són com són. La part del govern espanyol no presenta incursions de representants del PP, Cs, Vox o els partits independentistes i sí que té membres del PSC i En Comú Podem. És imaginable que la part catalana tingués membres dels comuns o del PSC? Seria tant com que uns s'asseguessin a les dues bandes de la taula de negociació.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat