Amb molts mesos de retard ens comencem a apropar a la veritat del que va succeir el 24 de juny passat a la tanca de Melilla, quan van morir 23 persones segons la versió oficial i al voltant de la setantena en la valoració que van realitzar diferents ONG. Aquest divendres, sis diputats de la comissió d'Interior del Congrés dels Diputats van poder visualitzar tots els vídeos de la massacre i confirmar que la versió del ministre distava molt de ser la veritat, que es va produir un tracte inhumà i que marroquins i immigrants van entrar a la zona espanyola. O sigui, Marlaska va mentir i no hi va haver atenció als ferits en l'assalt.

Des de l'inici de la legislatura, el ministre de l'Interior s'ha caracteritzat perquè en els diferents casos en què s'ha vist embolicat la seva versió s'ha allunyat de la veritat. Alguns fins i tot de caràcter personal, com quan es va conèixer que el ministeri havia gastat 2.800 euros en la compra d'una cinta de córrer semiprofessional que utilitzaria a l'habitatge oficial en el qual resideix. És raonable que l'erari públic hagi de córrer amb les despeses personals d'un ministre i arribar fins i tot al seu desig de fer gimnàstica? No ho hauria de pagar de la seva butxaca tenint en compte que com a ministre cobra 74.858,16 euros?

Veurem si, com inicialment han manifestat, diversos partits acabaran demanant una comissió d'investigació en el Congrés després que l'hagin perdonat en diverses ocasions durant els més de 1.600 dies que porta com a ministre. Cal posar les seves declaracions en guaret, ja que Marlaska ha aconseguit sortir indemne de la vintena de polèmiques en les quals s'ha vist immers. Entre elles, les declaracions a favor de l'anomenada llei mordassa, que el PSOE es va comprometre a derogar abans d'arribar a la Moncloa i que ara es troba en l'últim dels calaixos de les iniciatives legislatives de la Moncloa.

Quan un ministre permanentment acorralat aconsegueix sortir-se'n sempre amb vida, cal sospitar que compta amb una certa complicitat dels partits de l'oposició, en aquest cas dels partits de dretes. Tampoc no és tan estrany, ja que Marlaska encaixa perfectament com un ministre de l'Interior del Partit Popular o de Ciutadans. Encara que es declara progressista, va arribar al CGPJ amb el suport del PP i va comprar números perquè Mariano Rajoy el nomenés fiscal general de l'Estat després de la mort sobtada de José Manuel Maza el 2017.

Amb aquest perfil de primer jutge al País Basc en els anys durs d'ETA i després polític en un ministeri dels considerats d'estat, Marlaska s'ha sentit sempre protegit per l'estat profund. És amb Margarita Robles, la titular de Defensa, un pota negra. Tanmateix, potser, aquesta vegada s'ha passat de frenada i una comissió d'investigació en el Congrés l'aproparia al caire de l'abisme.