Suposo que el fet de manifestar-se de bracet amb ministres socialistes, dirigents del PSC, les cúpules del Partit Popular, Ciutadans i Vox pels carrers de Barcelona, juntos pero no revueltos, va amb els nous temps que bufen des de l'unionisme: tots al mateix vaixell en contra de l'independentisme català. Després es barallen –o ho fan veure– però allà estaven tots molt juntets encara que aquesta vegada sense foto conjunta. En aquest ambient d'harmonia, és possible que els ministres socialistes oblidin de quin partit són. Deu ser això, perquè si ens despertem llegint a La Razón les declaracions del ministre de l'Interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska, afrimando que "a Catalunya la violència ha estat de més impacte que la del País Basc" és per tornar a adormir-se.
Que pensaran els familiars dels 800 assassinats que es van produir? Es pot ofendre impunement la més mínima intel·ligència per un grapat de vots? Sr. Sánchez, res a dir? No podia el ministre de l'Interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska, triar millor dia per dir una de les bestieses més grans d'aquesta precampanya. Es mereix el premi, almenys, de mentida de l'any. El que succeeix és que la seva barbaritat, per molt que sigui falsa, no és, ni de bon tros, per prendre's a broma, ja que amb expressions com aquesta és com es construeix el fals relat. Així va començar allò de la rebel·lió i el cop d'estat, instal·lant un frame informatiu que era repetit una vegada i una altra.
La política convertida en un femer, on es poden comparar centenars de morts amb cap mort i tot sembla igual. Fins i tot vaig sentir un dels oradors reclamar des de la tribuna de l'acte unionista de passeig de Gràcia el retorn de l'esperit de Tarradellas. L'expresident ha estat molt grapejat per uns i per d'altres però que una manifestació amb presència de Vox apel·lés a la seva presidència queda lluny fins i tot de les ziga-zagues polítiques de l'expresident. Una altra cosa és que enmig del fracàs de la manifestació unionista celebrada a Barcelona, Marlaska acabi tapant-ho tot.
Començo a pensar que l'estrateg socialista en aquesta campanya s'ha fet un veritable embolic i que ja no sap si està movent Franco del Pardo, anant a manifestacions amb Vox o demanant el vot de l'esquerra. Uf, quin embolic.