A deu dies de la manifestació independentista convocada per al 16 de març a Madrid, les entitats sobiranistes comencen a respirar una mica més tranquil·les. No sembla avui una quimera el que semblava un objectiu inabastable: desbordar la capital espanyola amb una manifestació de suport als presos polítics i en defensa del dret a l'autodeterminació que fos, per exemple, superior a les 45.000 persones que es van citar fa unes setmanes a la plaça Colón per clamar contra l'independentisme. La contractació d'autocars per part de l'ANC camina a un ritme alt i el mateix succeeix amb la compra de bitllets de viatges amb l'AVE o amb avió, més enllà dels grups de simpatitzants que acabin viatjant amb el seu propi mitjà de transport a la capital espanyola.

L'independentisme, des de l'ANC fins a Òmnium, les dues entitats que s'han sincronitzat des de l'inici del procés en mobilitzacions reeixides i multitudinàries, ha fet una aposta important amb aquest acte, ja que mai no s'ha produït una manifestació d'aquesta naturalesa a Madrid. El fet que sigui en defensa dels presos polítics hauria de mobilitzar també una part de l'esquerra espanyola que els ha donat suport, com per exemple, Podemos i les seves confluències.

La manifestació tindrà lloc amb el judici iniciat i quan la gran acusació formulada per la fiscalia, la de rebel·lió, s'ha anat diluint fins a quedar gairebé en res. Tant és així que a Madrid ja es dóna per segur que encara que les condemnes seran molt altes el delicte de rebel·lió no serà present. Es tendeix a oblidar amb molta facilitat que Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart , Carme Forcadell, Jordi Turull, Joaquim Forn, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa són a presó provisional sobretot per aquest presumpte delicte.

De vegades s'oblida amb massa rapidesa aquest fet i que és fonamental per entendre la injustícia que han passat i els dèficits a què han hagut de fer front en la preparació de la seva defensa per aquesta circumstància. També és important, més enllà de la solidaritat amb tots ells, traslladar a l'opinió pública espanyola que el judici a què es troben sotmesos no és ni de bon tros un fet menor. El tractament que se li està donant als mitjans de comunicació espanyols no respon ni a la seva importància, ni al conflicte obert amb Catalunya. El judici és, en qualsevol cas, un punt d'inflexió en les relacions i no fa més per tensar-les. Massa vegades es vol traslladar la idea que el judici és una cosa dels catalans quan la realitat és molt diferent. Esclar que hi ha una diferent sensibilitat entre la societat espanyola i la catalana però això és degut, en bona mesura, a la desinformació que s'ha generat al poder polític i mediàtic espanyol.

D'això també anirà la manifestació del dia 16 a Madrid. De fer-se sentir, de defensar que l'autodeterminació no és un delicte i de traslladar al cor de la societat espanyola l'enorme error que s'ha comès amb un judici cada vegada més injust a mesura que avancen les sessions al Tribunal Suprem.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat