No és cap casualitat que, coincidint amb el tercer aniversari dels fets d'octubre de 2017, que van tenir els seus dies més remarcables en el referèndum el dia 1, la declaració d'independència al Parlament del dia 27 i l'arribada del president Carles Puigdemont i alguns consellers de la Generalitat a Brussel·les el dia 30 per iniciar un exili que encara dura, l'Estat espanyol hagi iniciat un desesperat intent per situar en el focus tres personalitats independentistes de la societat civil com són David Madí, Xavier Vendrell i Oriol Soler. Tots ells de sobres coneguts per la seva trajectòria política o activista abans i ara empresarial i que han passat més de 48 hores a comissaria fins a quedar en llibertat amb càrrecs.

L'anomenada operació Volhov, de tan gran i innecessària dimensió policial i mediàtica, no té ja cap detingut d'entre les 21 persones que inicialment sí que ho van ser, encara que la denominada pena de telediario ha fet una vegada més la seva funció: situar-los al centre de l'escenari amb totes les conseqüències que això té. El ministeri fiscal no va demanar cap mesura per a cap dels detinguts. Però els telèfons, ordinadors i altre material electrònic de molts d'ells sí que han quedat per ser buidats en mans de la Guàrdia Civil ja que el jutge Aguirre així ho havia autoritzat en les seves interlocutòries.

Encara que el resultat final ha estat la llibertat de tots els detinguts, l'operació policial ha estat la de més calat polític en molt temps. Això explica que, tres anys després, res no ha canviat, l'objectiu d'escapçar totes les hipotètiques estructures de l'independentisme no ha variat i la repressió contínua vigent. L'operació Catalunya, més enllà dels actors que l'encarnen, de vegades de manera il·legal i d'altres, almenys, amb aparença de legalitat, ha vingut per quedar-se encara que sigui amb hilarants informes de la Guàrdia Civil o interlocutòries judicials. O amb presumptes soldats russos disposats a donar suport a la independència de Catalunya.

Políticament parlant hi ha també una altra novetat: el focus de la Guàrdia Civil amb aquesta operació passa de l'antiga Convergència, o les formacions successores en què ha anat evolucionant aquell partit en altre temps hegemònic a Catalunya, a Esquerra Republicana. Res no passa per casualitat i encara que les teories poden versar sobre la idea que amb això es desestabilitza el govern de Pedro Sánchez al qual Esquerra dona suport en ocasions o de l'interès perquè el partit republicà aparegui embolicat en algun cas de corrupció després d'una història de 90 anys, o per ambdues coses alhora, el cert és que l'operació policial tenia un destinatari perfectament definit. La informació que està sortint, sempre oficiosament però a través dels mitjans de comunicació habituals, no deixa lloc a dubtes. I en els propers dies continuaran així.

Potser ha arribat el moment que els partits que són objecte de la persecució sàpiguin llegir que amb la divisió actual és molt difícil que puguin fer-hi front. Són ja massa avisos com per no voler adonar-se'n i continuar xiulant.