Comparteixo la decisió de la Conselleria de Salut de retirar les mascaretes en interiors, excepte en espais especialment sensibles, que tots podem identificar fàcilment, per dos motius: el primer, perquè sempre que puc prefereixo alinear-me amb les decisions del meu govern i, en aquest cas, ho considero raonable i encertat; en segon lloc, i en aquest cas és més important, perquè n'estic fins al capdamunt que una decisió com si a Catalunya s'ha de portar o no mascareta en espais tancats hagi de venir predeterminada pel ministeri i per una decisió adoptada en el marc de la reunió de tots els consellers de Sanitat de les comunitats autònomes. Realment és necessari que Catalunya tingui veu i vot sobre el que han de fer Madrid, Extremadura o Melilla en un tema tan específic com aquest? I, òbviament, a la inversa: sabrà més el ministeri o bé les comunitats d'Aragó o Múrcia sobre el que ha de fer Catalunya?

Ja sé que la política de passar per l'adreçador és la que ha acabat imposant-se, però, fins a aquests extrems? Al final sí que els marges d'autonomia, en aquest cas d'arbitrarietat o de subjectivitat, es van fent tan petits que acaba quedant molt poc marge de decisió i això no només hauria de ser un problema per als independentistes, sinó també per a aquells defensors d'una descentralització que sostenien la necessitat d'apropar el centre de decisions polítiques on estaven els afectats. Se'n deia principi de subsidiarietat, una paraula que certament ha caigut en desús i no forma part del llenguatge polític espanyol actual.

Aquest dimecres hem sabut, mitjançant una nova sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que, a partir d'ara, els exàmens de selectivitat hauran de ser repartits també en castellà i que s'han declarat nul·les les instruccions de les proves d'accés a la universitat de l'any passat en aquelles qüestions referents a la llengua. No hi ha setmana que en matèria lingüística i de protecció del català no es perdi una posició i el més greu és que no s'entreveu el final. El TSJC no es conforma que es reparteixi en castellà si algun alumne ho sol·licita sinó que obliga que les proves s'han de distribuir en les dues llengües sense prioritzar-ne una respecte a l'altra. En aquest sentit afirma que amb la fórmula de la Generalitat l'alumne que volia l'examen en castellà s'havia de significar i això atemptava contra els seus drets.

Es podria pensar que la mascareta i l'obligatorietat dels exàmens de selectivitat en castellà tenen poc a veure. Però no és així. Suposa en el fons, des d'estaments diferents, la política i la justícia, anar retallant l'autonomia. La idea de recentralitzar, de vegades a gambades i altres a petits passos encara que significatius, és en la base d'una Espanya uniforme que intenta modelar-se a marxes forçades, però que té el seu origen en el tancament autonòmic amb forrellat de l'any 2000 amb la majoria absoluta de José María Aznar i amb el qual estan còmodes tant els socialistes com el conjunt de l'establishment espanyol. Sempre una competència exclusiva menys.