Pot continuar molt més temps Pedro Sánchez al capdavant del Partit Socialista? Ja m'acceptaran que sigui, simplement, una pregunta retòrica perquè els militants el van votar el 20 de maig de l'any passat i, en conseqüència, té tota la legitimitat política i moral per ocupar el càrrec. Una altra cosa és que, durant aquest temps, hagi desaprofitat l'oportunitat d'encapçalar al costat de Podemos una alternativa de govern a Espanya al Partit Popular i a Mariano Rajoy, s'hagi desplomat electoralment les opcions del PSOE fins a aparèixer de vegades fins i tot com l'última opció dels partits grans a Espanya —per darrere de Cs, Podemos i PP—, hagi reduït al màxim la seva influència en la vida pública espanyola i, finalment, hagi desnaturalitzat el discurs polític del PSOE, el de partit d'esquerres o de centre esquerra. Avui el PSOE és un cos polític flotant que es limita a seguir la línia de Ciutadans i del PP fins deixar fins i tot petits aquell trio de fa ja uns anys que confirmaven Bono, Chaves i Rodríguez Ibarra i que va ser conegut com els tres tenors.

Avui, Pedro Sánchez, per recuperar un mínim protagonisme i buscar l'aplaudiment fàcil, ha decidit ser un excèntric i afegir-se a l'allau política i mediàtica contra el president Quim Torra. Una campanya que no s'ha estalviat comptar amb participants indecents que han aprofitat fins i tot la discapacitat d'una de les filles del president per atacar-lo. Però quins nivells d'immoralitat i d'impunitat es poden arribar a veure!

La política és de per si una exageració permanent. No és aquesta afirmació una cosa no sabuda, sinó una constatació. Però d'aquí a manifestar que Quim Torra "no és ni més ni menys que el Le Pen de la política espanyola" hi ha un abisme. Al secretari general del PSOE cal exigir-li una mínima formació en política contemporània que li eviti dir estupideses per un grapat de vots. Els límits de la demagògia d'un líder polític no poden ser els d'una barra de bar. Deia aquest divendres Joseba Azkarraga, que va ser conseller del govern basc durant vuit anys i dirigent del PNB i després d'Eusko Alkartasuna, que s'havia preocupat de llegir els tres articles més criticats i que, segons la seva opinió, Torra es limitava a criticar amb duresa els qui menyspreen la llengua o la identitat d'un poble. I convidava que la gent llegís els textos abans de triturar-los.

Però ja no estem en aquest estadi. La crítica ha donat pas a l'insult i a comparacions amb Le Pen que mai no ha estat a favor de l'independentisme català i que va deixar clara la seva posició el 30 d'octubre del 2017, poques hores després que el Parlament votés i aprovés la independència de Catalunya amb el següent text: "España, Una, Grande, Llibre!". Pedro Sánchez no és al costat de Le Pen, és clar. Però tampoc no ho està Quim Torra. I jugar amb això per desacreditar el president de la Generalitat utilitzant una cosa de la qual ja s'ha disculpat és allargar la mentida. Una pena.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat