A José María Aznar cal escoltar-lo principalment per dues raons: és l'ideòleg de la refundació del centredreta espanyol i de la seva boca sempre surt el que d'altres només diuen en privat, expressen en reservats de restaurants de luxe, en despatxos importants o a les finques i als vaixells de cap de setmana. Aznar és la quinta essència del colpisme institucional contra l'independentisme català i un dels defensors màxims de la presó incondicional i provisional contra nou dels seus dirigents, en aquests moments en presons a la vora de Madrid.
En síntesi, Aznar diu quatre coses: la intervenció del 155 "no ha donat resultat perquè no ha estat prou decidida"; "en lloc de parlar del trasllat de presos, s'ha de donar suport amb més força als moviments cívics a Catalunya" (es refereix a SCC, Tabàrnia, etc.); "calia haver desarticulat el cop i els seus aparells mediàtics, culturals i financers". I, finalment, "si en lloc de desarticular el cop, dones al nacionalisme la possibilitat de guanyar les eleccions, et guanya les eleccions. És difícil d'explicar això perquè és un fet insòlit en la història".
Caigut Rajoy, Aznar apunta a la reconstrucció de la dreta amb dos cavalls, Pablo Casado al PP i Albert Rivera a Ciutadans. Qui sap, fins i tot, si units en una espècie de gran "aliança nacional". La dreta necessita presentar Pedro Sánchez com un traïdor, encara que no faci res o faci molt poc. Primera trinxera a guanyar, il·legalitzar els partits independentistes catalans. Assistirem al debat aquesta legislatura al Congrés dels Diputats. La campanya del PP i de Ciutadans amb aquest objectiu ja ha començat i la bancada mediàtica està a punt, molt a punt.
Tant, que ningú retreu a Aznar la barbaritat d'afirmar que el millor hagués estat no celebrar eleccions el 21 de desembre a Catalunya amb aquest argument: si al nacionalisme li dones la possibilitat de guanyar les eleccions, et guanya les eleccions. L'enyorança del passat en blanc i negre com a consellera.