El Govern de Catalunya va adoptar dimarts passat la decisió de paralitzar la dissolució del Diplocat, l'eina política per executar l'acció política a l'exterior. Vint-i-quatre hores després, el conseller d'Exteriors, Ernest Maragall, ha viatjat a l'ambaixada catalana davant de les institucions europees, amb seu a Brussel·les, per donar el tret de sortida de la represa de la política catalana a l'estranger, liquidada pel 155 i el govern del PP. Aquell famós "Diplocat en Li-qui-da-ció" de l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría que amb tant menyspreu va pronunciar durant la campanya electoral del 21-D i que avui la persegueix com un altre dels seus vaticinis fallits. Maragall trepitja fort, ja que pretén en molt poques setmanes reobrir les oficines a Londres, Roma, Berlín, Ginebra i Washington i que siguin operatives en dues o tres setmanes. En un màxim de sis mesos dues dotzenes més de seus de la Generalitat es repartiran pels cinc continents.

Ha fet molt bé el nou Govern a situar la política exterior entre els principals objectius de la seva iniciada política després de la supressió del 155. En el passat, molts dels èxits de l'acció política que es va dur a terme van tenir a veure amb l'explicació necessària de la situació política a Catalunya. Tornar a tenir oficines a l'estranger per explicar de primera mà els dèficits democràtics a Espanya, la violència de l'1 d'octubre o la realitat dels presos polítics o els exiliats serà una de les seves funcions encara que, òbviament, no l'única. Captar inversions i servir de plataforma logística per a noves empreses així com aprofitar la força enorme de la marca Catalunya també. Perquè més enllà del discurs sempre catastrofista de Madrid i del trasllat de diversos milers de seus socials d'empreses ―entre elles totes les catalanes de l'Ibex 35― el degoteig de companyies estrangeres que escullen Barcelona com a nova destinació és imparable.

És aquí on residirà l'èxit o el fracàs de la Catalunya del futur. En l'arribada continuada d'empreses estrangeres, a poder ser d'un sòlid valor afegit, i la sortida d'empreses catalanes al mercat mundial. Les seus socials de les empreses de l'Ibex 35 se n'han anat, tret d'algunes excepcions, per no tornar. I aquesta realitat no pot ni ha de ser un motiu d'alarma sinó una oportunitat en un mercat més competitiu. L'economia catalana és robusta i té una gran oportunitat malgrat que no té un Estat que juga al seu favor i que en temes tan claus com les infraestructures ferroviàries i de mercaderies s'ha desentès durant dècades o ha fet el mínim possible. Tot i així, l'atracció de Catalunya continua batent rècords.

Combinar política i economia a través de les ambaixades feliçment recuperades és per tot això una decisió feliçment adoptada.