En les últimes hores s'ha fet viral una fotografia que mostra a sis joves anant a una manifestació i cada una d'elles amb la seva bandera a l'esquena. Tres porten la bandera espanyola i tres més l'ensenya independentista. No és l'única imatge d'aquests dies de concentracions estudiantils que sorprendria a Madrid, ja que la xarxa és plena d'instantànies obtingudes en carrers de les ciutats i pobles de Catalunya on conviuen ambdues banderes amb normalitat. En altres moments d'aquests últims anys ja hem vist escenes similars i no ens han sorprès perquè darrere de la demagògia que no pretén cap altra cosa que predisposar el major nombre possible de ciutadans espanyols contra Catalunya hi ha la realitat, que no és cap altra que la indiscutible convivència pacífica de la seva societat.

Aquests dies que periodistes d'arreu del món arriben a centenars a Catalunya per cobrir el referèndum convocat pel Govern per a diumenge vinent, aquesta és la imatge festiva que s'haguessin emportat dels carrers del nostre país si tot hagués transcorregut per les vies democràtiques pròpies del nostre entorn i no s'hauria apostat per la repressió policial i la prohibició de la consulta. Defensors del sí i defensors del no convivint als carrers perquè d'això al cap i a la fi va la democràcia. Lluny de tot això, el govern de Mariano Rajoy ha segrestat aquesta realitat, ha decretat a la pràctica un estat d'excepció, ha desplaçat més de 10.000 guàrdies civils i policies nacionals amb l'objectiu d'impedir el referèndum i ha orientat la Fiscalia i la justícia a la persecució dels líders independentistes i tot el que tingui a veure amb l'1 d'octubre. Es busca la provocació i incrementar la tensió. Un incident que justifiqui el desorbitat desplegament policial que els Mossos d'Esquadra ja han avisat que no era necessari i que només podia generar crispació.

I aquest és el gran error de Mariano Rajoy: creure que l'independentisme tenia marge per tornar a la casella de sortida. Ni la tenia, ni ho volia. Avui ja es pot avançar que hi haurà una assistència molt massiva als col·legis electorals. És incessant el nombre de personalitats cridant a les urnes, en una escena que demostra l'excepcionalitat del moment. I que compta amb noms propis que desborda la política: el bisbe de Solsona, Xavier Novell, el futbolista Gerard Piqué, el músic Jordi Savall, el metge Bonaventura Clotet i una llista que seria interminable. Puigdemont ha estat contundent en la reunió de la Junta de Seguretat: no suspendrà el referèndum. I al govern espanyol se li acaba el temps per a una negociació a la qual sempre s'ha negat i que cada vegada és més demandada per la comunitat internacional. Un món que l'observa i que aquest dijous li ha clavat una seriosa estirada d'orelles en la persona del comissionat de l'ONU per als drets humans, que ha exigit a Espanya que respecti els drets fonamentals a Catalunya.

Res d'això no sembla veure's des de Madrid, obcecada com està la seva classe dirigent a esclafar qualsevol demanda catalana. No només la de la independència. Per això era tan necessari segrestar Catalunya i arrabassar-li als catalans. Per això és tan important que el civisme continuï sent la principal carta de presentació de les reivindicacions catalanes. Amb un somriure a una mà i una papereta a l'altra.