En contra del que ve repetint reiteradament la dreta, que titlla Pedro Sánchez de "president okupa", els veritables okupes del palau de la Moncloa durant gairebé set anys han estat Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría. El primer vivia allà i hi tenia el despatx oficial; la segona només hi anava a treballar. Però cap dels dos no s'assabentava de res del que passava, almenys pel que fa a la principal crisi que ha tingut Espanya en moltes dècades i que no és cap altra que el conflicte català. De la seva compareixença d'aquest dimecres al Tribunal Suprem en el judici pel procés queden en l'aire més interrogants que respostes: Rajoy no recorda res concret, no sap si es va reunir amb el lehendakari Urkullu per tractar d'una mediació entre els governs espanyol i el català, no llegia els informes d'intel·ligència... I SSS? Doncs més del mateix. Desconeixia si s'havia publicat la declaració d'independència al DOGC, no llegia documents, s'informava de les coses per les televisions... com qualsevol mortal. Tot ho sabien per la premsa digital o la televisió. Quin gran moment per a Antena 3 i Telecinco i les seves estrelles matinals Susanna Griso i Ana Rosa Quintana!

Les decisions es prenien soles, van venir a dir en un altre moment. Del referèndum de l'1 d'octubre recordaven els 93 policies ferits. Encara bo: al seu dia en van dir 400... I dels electors que volien anar a votar? Res en el record. Bé, sí: eren muralles humanes que impedien a les forces i cossos de seguretat de l'Estat de complir les funcions que tenien encomanades. Un altre moment hilarant és quan se li va preguntar a SSS per l'arribada dels piolins a Barcelona -els 6.000 policies desplaçats pel Ministeri de l'Interior- i el fet que es contractés la infraestructura abans fins i tot de la concentració davant de la conselleria d'Economia el 20 de setembre de 2017. Desconcertada, va apuntar que era fruit de les previsions i de tenir a sobre de la taula tots els escenaris. Hi va haver més exemples, però tots anavan a raure al mateix lloc: un vague record de les coses concretes. I l'última, en posa d'advocada de l'Estat: les coses que no es publiquen -al BOE o al DOGC- no tenen efecte, va assenyalar Soraya. Quina és llavors la raó de l'aplicació del 155, tenint en compte que no es va publicar res? Antologia del disbarat. Quan es va produir aquesta resposta, els advocats Xavier Melero i Jordi Pina ja li havien tocat el voraviu i la Soraya altiva i amb un riure gairebé mecànic estava desencaixada i nerviosa. Amb ganes d'abandonar el banc dels testimonis.

No és estrany que no trobessin ni una sola urna del referèndum de l'1 d'octubre. Hem necessitat disset mesos per saber com era possible que el govern espanyol desconegués totalment com van arribar als col·legis electorals de tota Catalunya. Però, a la fi, ja ho sabem. Tot era a la Moncloa cartró pedra: res no se sabia, res no es veia i res no es coneixia. Llàstima que la reguera de decisions que van adoptar, sobretot amb els seus enemics, digui el contrari. Molts damnificats es prestarien a explicar com es muntava l'Operació Catalunya o es passava de ser amic a enemic. Per a això, l'exministre José Manuel García-Margallo sempre hi està disposat, a sortir a la palestra.