El diari suís Tribune de Genève publicava aquest dimecres una autèntica bomba informativa: la fiscalia del país helvètic investiga un compte amb 100 milions de dòlars del rei Joan Carles I a Ginebra. Els diners procedirien de la casa reial de l'Aràbia Saudita i haurien estat dipositats al banc Mirabaud a nom d'una fundació de la qual el rei emèrit és l'únic beneficiari. Perquè ens fem una idea: Tribune de Genève, fundat el 1879 pel banquer nord-americà James T. Bates, és el rotatiu de referència de la Suïssa francòfona i ven prop de 50.000 exemplars diaris. Al voltant de 3.400 persones treballen per a la matriu del grup, Tamedia, el conglomerat mediàtic més gran de Suïssa i que té ramificacions a Dinamarca, Luxemburg, Àustria i Alemanya. No estem parlant, per tant, de qualsevol cosa. El desplegament informatiu, al qual ha dedicat pràcticament tota la portada i les pàgines 2 i 3, fa pensar que en els propers dies hi haurà més novetats sobre el tema.

Què busca la fiscalia suïssa? El fiscal Yves Bertossa, encarregat de la investigació, vol saber si els 100 milions de dòlars ingressats el 2008 al compte del banc Mirabaud són en realitat la comissió pel contracte del tren d'alta velocitat a la Meca. D'aquests diners hauria anat traient periòdicament quantitats l'anterior cap de l'Estat fins que, el 2012, al voltant de 65 milions de dòlars haurien estat lliurats a la seva amiga Corinna zu Sayn-Wittgenstein, que els va moure a les Bahames. Després de dos anys d'investigació i de la publicació de diversos audios en els quals apareixia Corinna, la fiscalia creu tancat el cercle i les autoritats suïsses els consideren sospitosos de blanqueig de capitals. Fins aquí la història de Tribune de Genève. Són gravacions publicades l'estiu passat i que ja van provocar el consegüent enrenou en les quals apareixen a més de Corinna, l'empresari Juan Villalonga i l'excomissari Villarejo.

No deixa de cridar l'atenció que una notícia d'aquesta magnitud o no estigui o aparegui pràcticament amagada als mitjans dels fins fa uns anys únics posseïdors de la distribució de la informació a Espanya. No sembla probable, en conseqüència, que tingui espai a les portades de la premsa d'aquest dijous que arribarà puntualment als quioscos. Fa uns anys, la revelació hauria pogut ser esquivada més o menys. Ara no serà així per més que els mitjans tradicionals provin de posar sordina a una notícia d'una gravetat enorme.

El tallafoc que es va tractar de crear amb l'abdicació de Joan Carles I com a rei i cap de l'Estat el juny de 2014 sembla des de fa bastant temps absolutament superat amb dos fronts que han traspassat directament a la Família Reial i al seu fill, l'actual monarca Felip VI: el continu degoteig de notícies que tenen com a fil conductor descomunals quantitats de diners del rei emèrit mogudes amunt i avall d'una fortuna que el The New York Times va calcular el 2012 en 1.800 milions d'euros i el paper de la seva amiga Corinna; i, d'altra banda, el conflicte català, emmarcat al referèndum de l'1 d'octubre i el fracassat discurs del 3-O que va aixecar una descomunal barrera entre la monarquia espanyola i la societat catalana.