Enmig d'una allau de notícies com el d'aquests dies, molt marcats per la segona onada de repressió a l'independentisme i l'aprovació de dures mesures per provar de controlar l'expansió del coronavirus, una notícia no ha aconseguit tenir la importància que es mereix davant la dura situació de crisi econòmica. Així, la decisió del govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias de pujar el pressupost de la Casa del Rei en un 6,9% per a l'any 2021 ha esquivat una severa crítica ja que la gent està, lògicament, amb altres coses. Ascendirà el 2021 a 8,4 milions d'euros, amb un increment de mig milió d'euros, i això que s'ha produït una baixa significativa, ja que el fiugit rei emèrit, Joan Carles I, ha quedat fora de la recepció de diners dels pressupostos generals de l'Estat.

Costa d'entendre que en els últims pressupostos aprovats pel Congrés, els de 2017 i 2018, sent ministre Cristóbal Montoro, ja que aquests són els primers comptes de l'era post PP, l'increment fos del 0,56% i del 0,87% respectivament. Molt lluny de la generositat de l'esquerra en aquest exercici, sobretot si es tenen en compte dues coses: l'ensorrament de l'economia espanyola i que la família reial ha estat sotmesa en els últims mesos a un desgast notable pels casos de corrupció que s'han anat coneixent i que ha afectat molt seriosament la monarquia. Una dada no hauria de passar desapercebuda: en els pressupostos que va presentar Sánchez el 2019 i que no van prosperar, l'augment previst era de l'1,4%. Valdria la pena saber com és possible que ara, amb Podemos al govern, l'increment es multipliqui per quatre.

Aquesta notícia, unida a l'escandalós acte celebrat a Madrid amb un centenar de persones del que es poden denominar les elits de la capital, amb presència de quatre membres del govern PSOE-Podemos, entre els quals el ministre de sanitat, Salvador Illa, trasllada obertament a la societat la idea que hi ha molt poc a fer per regenerar algunes pautes de comportament ja que el propi sistema acaba engolint uns i altres, perdent-se pel camí les diferències entre les maneres de fer les coses d'un partit de dretes i un d'esquerres.

Això que succeeix en aquest capítol concret dels pressupostos o en l'acte dels VIPS podem fer-ho extensiu a la repressió judicial ara que s'ha obert un nou front, en aquest cas centrat en un supòsit entramat de la societat civil independentista. Ara per ara hem vist molt més fum que foc, una cosa que tampoc no ens hauria d'estranyar en vista d'experiències anteriors que han acabat en res.

No és la primera vegada que en aquest espai es parla de l'exemplaritat i de la necessitat que les mesures siguin proporcionades i comprensibles per l'opinió pública. No hi va haver, com era d'esperar, cap dimissió entre els assistents a la festa VIP que es van saltar tots els protocols de sanitat, començant per evitar les reunions de més de sis persones. Una comissària europea va dimitir l'agost per una situació similar a Irlanda i a tothom li va semblar el més normal, però deu ser que Espanya és diferent, com sempre es diu.

En aquest context d'enorme patiment per al conjunt de la societat en un any extremadament difícil amb un enorme increment dels acomiadaments laborals, els treballadors en ERTO, negocis tancats, autònoms i pimes amb l'aigua al coll, no s'entén que no hi hagi prou sensibilitat per descartar un increment de la partida pressupostària de la Casa Reial. Després hi ha qui se sorprèn del distanciament entre la societat i els polítics i que la seva valoració estigui per terra.