El Govern ha anunciat per a dilluns vinent l'inici de la desescalada de les mesures dràstiques imposades a mitjans del mes d'octubre passat amb l'objectiu de doblegar la corba de la pandèmia a Catalunya. S'inicia així el que serà una lenta tornada a la normalitat que, en cap cas no serà efectiva aquest 2020 ja que, per exemple, ja s'ha anunciat que el toc de queda actual saltarà a l'any vinent i es mantindrà, almenys, durant els primers mesos. Som, per tant, molt lluny de poder girar full i als sectors més perjudicats per la crisi del Covid-19 encara els queda una llarga tirada per poder respirar tranquils.

Les mesures adoptades pel Govern suposaran un respir mínim per a la restauració i els equipaments culturals, els dos grans sectors d'activitat del país, juntament amb el col·lectiu dels autònoms, que han vist com es tancaven els seus negocis i carregaven amb la crisi en unes condicions extraordinàriament difícils. Pocs ajuts, ja que el marge financer de la Generalitat tampoc no és il·limitat i el govern espanyol s'ha posat tan de perfil que sent l'únic que tenia recursos econòmics per pal·liar la situació ha apostat per debilitar les autonomies.

El pla aprovat pel Govern queda lluny de les peticions del sector de la restauració, la cultura i els clubs esportius i la seva desesperació és comprensible. Costa no tenir empatia cap a uns col·lectius que tenen per davant un escenari tan difícil en el professional i en el personal. En el cas de la restauració, sens dubte el més reivindicatiu aquestes últimes setmanes, que es pugui utilitzar un 30% de les terrasses i de l'interior dels locals sempre que estiguin ben ventilats i amb un horari entre les 6 del matí i les cinc de la tarda és un alleujament però res més. A més, tenint en compte que aquestes mesures duraran fins al 8 de desembre i la següent fase només permetrà passar del 30% al 50% d'ocupació durant quinze dies més es fa difícil imaginar com podran treure a la superfície els establiments en un mes tan vital per aguantar l'any.

Hi haurà qui pensi que és més del que podien preveure fa unes setmanes i altres que defensaran que encara que hi ha una millora diària en les dades del coronavirus a Catalunya no es pot baixar la guàrdia. Són explicacions molt plausibles i ben intencionades. Però quan no hi ha ajuts econòmics significatius darrere, les decisions costen molt d'implementar pels governs i de ser compreses per la ciutadania ja que l'amenaça del tancament de negoci és cada vegada menys una quimera per a un terç del sector. L'obligació dels periodistes és escoltar els sectors afectats i les administracions i procurar explicar el millor possible les demandes d'uns i les dificultats d'altres perquè el lector extregui les seves pròpies conclusions. De la mateixa manera que l'obligació del polític és assessorar-se amb el màxim nombre d'experts, científics i metges en aquest cas, per adoptar la millor decisió. Però al final, el governant no és el metge o el científic, igual que tampoc no és l'empresari o el treballador. El governant és aquell qui amb tots els elements sobre la taula pren la millor decisió al seu abast pensant en el present i en el futur.

La clau resideix, en moments de tantes incerteses, en saber quina és la millor via entre els que volen anar més de pressa i els que esperarien a tenir-ho tot absolutament controlat abans de fer qualsevol pas. I, pel mig, milers de morts que ja són la barbaritat de 15.200 a Catalunya des de l'inici de la pandèmia.