Deia aquest divendres el The New York Times des de la distància que permet observar amb llums llargs la política que el resultat de les eleccions de diumenge passat a Catalunya suposava un revés per a Espanya i la Moncloa perquè "esperaven que l'independentisme s'esvaís i en canvi està guanyant terreny" i destacava com a dada significativa que havia obtingut la majoria de vots, el 51,7%, "un premi que els havia estat esquerp des de fa molt temps". No puc estar més d'acord amb aquesta anàlisi, que, sigui dit de passada, no fa la premsa de paper de Madrid ni la d'aquí. Aquest 51,7% dels vots assolits i els 74 escons de 135 que componen el Parlament hauria de ser el primer valor a preservar si es vol realment impactar en els mitjans internacionals Son aquests resultats, també, els que estan fent implosionar la política espanyola i han rebentat el govern entre PSOE i Podemos, on s'ha generat una via d'aigua de tal dimensió que a Madrid es dona per fet que l'actual inestabilitat acabarà desembocant en unes noves eleccions generals a Espanya la pròxima tardor.

Ministres que no es parlen, vicepresidents que es desautoritzen, polítiques clarament divergents i, al frontispici, el debat sobre si Espanya és una democràcia plena en el qual el PSOE va de la mà amb Partit Popular, Ciutadans i Vox mentre la part del govern de Podemos parla de presos polítics i exiliats, defineix com a fuga la marxa de Joan Carles I, avala la comissió d'investigació per corrupció i busca marcar perfil propi. Això sí, al Congrés, els seus diputats -els d'allà i els d'aquí- s'abstenen quan es vota una iniciativa demanant un referèndum acordat. L'últim incident greu ha estat arran de les protestes al carrer després de la detenció i empresonament del raper Pablo Hasél que ha estat quan Sánchez ens ha tornat a recordar que Espanya era una democràcia plena mentre un cantant entrava a presó per la lletra de les seves cançons en un fet insòlit a l'Europa a la qual pertanyem i que viola flagrantment el dret a la llibertat d'expressió. Hasél, també, com a catalitzador del malestar social i de la crisi econòmica.

Desconec què farà Sánchez amb els indults que té compromesos als presos polítics catalans i que haurien d'haver arribat abans de final de l'any passat, després al gener, més tard al febrer i així successivament. No contemplo que no compleixi la seva paraula sent com és una cosa tan greu i que afecta la llibertat dels presos polítics. Però amb Sánchez res no és segur al 100%. L'equip de Moncloa s'ha posat a treballar en el que és el seu gran escenari, una vegada ja han fet el màxim possible per desestabilitzar l'independentisme i ara tenen en formació els seus 33 diputats a disposició, arribat el cas, d'un govern que no sigui d'ERC i Junts. Diuen que no per activa i per passiva els socialistes però en política molts no acaben sent sí tan sols amb la paraula responsabilitat. I l'exministre Salvador Illa fent un últim servei, diuen a Madrid.

Amb un o un altre govern, Sánchez vol tirar milles. Atrapar Podemos al seu laberint de partit de govern i d'oposició, al PP en l'explosiu judici de Bárcenas, a Ciutadans en la fase de desintegració per extinció i a Vox creixent, un mal, en qualsevol cas, que el PSOE veu com a col·lateral d'un resultat que li donaria una legislatura de més tranquil·litat que l'actual. En definitiva, agafar cadascú amb els seus problemes mentre ells recomponen la seva minoria actual per una altra apropant-se a la majoria absoluta.