Com més tard es produeixin els dos anuncis serà pitjor: només la dimissió del senador del Partit Popular Ignacio Cosidó després que hagi transcendit un whatsapp enviat per un grup, del qual són membres un centenar de senadors, en el qual es vantava de l'acord amb el PSOE per a la renovació del Consell General del Poder Judicial i afirmava, textualment: "Controlarem la sala segona des del darrere"; només això, unit a una immediata ruptura del pacte o la renúncia dels magistrats que compondran l'òrgan de govern dels jutges pot salvar mínimament el descrèdit en què s'ha sumit la justícia espanyola.

El nou CGPJ acordat pel PP i el PSOE neix ferit de mort. Sense cap crèdit. Els últims temps hem vist de tot i moltes coses a les quals costava de donar crèdit. Sentim aquell lamentable "la fiscalia t'ho afina" a la conversa esperpèntica entre un ministre de l'Interior i el responsable de l'Oficina Antifrau de Catalunya. El segon va haver de renunciar al càrrec una vegada el Parlament el va destituir i avui ha recuperat la seva plaça de jutge al nord d'Espanya. Però això d'ara ha estat molt pitjor. Infinitament pitjor. Es tracta de jutges i magistrats que formaran el CGPJ, de la sala segona del Suprem que ha de jutjar els presos polítics catalans, del nou president del TS, de centenars de nomenaments de jutges que hi haurà els anys vinents... I de la il·legalització dels partits independentistes com un objectiu a tenir molt en compte en l'acord assolit.

Encara que hi ha un interès evident per rebaixar l'escàndol que s'ha produït, com si fos una cosa fins i tot natural, és impossible que s'aconsegueixi l'objectiu. Tan sols les insinuacions que es fan als whatsapps del jutge Manuel Marchena, que està cridat a ser el pròxim president del CGPJ i del TS, posen en qüestió moltes de les seves decisions passades. No és un tema fútil ja que l'arquitectura jurídica que s'ha construït per al judici de l'1-O ha tingut en Marchena, segons molts actors coneixedors de la situació, l'ideòleg de la causa. Ara, es posa negre sobre blanc el que sabíem o sospitàvem, i el pitjor és que és molt més greu del que imaginàvem.

Amb quina autoritat emetrà la sentència sobre l'1-O el Tribunal Suprem? Amb quina autoritat compareixerà el Rei en el seu missatge de Nadal a dir-nos que la justícia és igual per a tothom? Amb quina autoritat en la inauguració del pròxim any judicial es parlarà de la independència judicial? Espanya és al lloc 25è entre els països membres de la UE en independència judicial i al 72è de 148 països del món. Quants esglaons caurà amb aquesta aterridora informació? Fins quan pot seguir la destrossa de les institucions espanyoles?