De vegades, una informació soft acaba sent la notícia de la jornada. I no perquè no passin coses informatives importants, que n'hi ha i en abundància, sinó perquè de moments de felicitat i de distensió també viu l'home i la dona. La victòria del Girona davant el Reial Madrid al Santiago Bernabéu és una notícia d'aquestes que reuneix els requisits per acabar content i feliç aquest diumenge informativament atapeït de coses de les quals ja tindrem temps de parlar durant la setmana. Incloses les primeres passades de frenada del Partit Popular i del seu candidat a la presidència del govern espanyol, Pablo Casado, un polític imberbe que fins ara l'únic que ha demostrat és que sap insultar i enganyar sobre el seu màster.

La victòria del Girona al Bernabéu és un triomf esportiu important. Però és també moltes coses més: un nou exemple que no hi ha gesta impossible, el premi a la constància i a la superació i la importància d'un grup humà cohesionat amb un objectiu comú. Tres coses que passen moltes vegades per alt i que està bé que sempre se'ns vagin recordant. El Girona és un equip que cau simpàtic a Catalunya. Òbviament entre els culers i molt més a partir d'ara, però crec que és força general i, en part, perquè no és un club acomplexat. No es rendeix fàcilment i en les dues temporades que fa que està en primera divisió ha estat capaç de treure punts davant el Barcelona, l'Atlètic de Madrid i el Reial Madrid. D'aquest últim, fins a convertir-se en la seva veritable bèstia negra. Que duri.

D'altra banda, crida l'atenció (o no) l'escàs eco informatiu en la premsa de paper de la reeixida manifestació celebrada 24 hores abans pels carrers de Barcelona per donar suport als presos polítics i denunciar el judici injust que pateixen en el Tribunal Suprem i que, fins ara, han resolt amb nota alta tant el vicepresident Oriol Junqueras com el conseller Quim Forn. Llegeixo mitjans que volen fer desaparèixer de les seves pàgines el moviment democràtic que ha estat capaç de treure més gent repetidament al carrer, tenen una excusa amb les dues convocatòries seguides que se celebraran a Espanya. A Sánchez se li haurà d'agrair que col·laborés primer amb el PP per aplicar el 155 que va destituir el Govern de Catalunya i ara, que després d'una injustificada presó provisional de més d'un any, que difumini un judici en el qual es jutja també la democràcia espanyola.

Aquest dimarts, amb les declaracions dels consellers Jordi Turull i Raül Romeva es reprendran les sessions. Veurem què ens ofereix. Hem vist, fins ara, que els consellers s'han preparat a fons. Potser per això les televisions ―TVE clarament― i la premsa de Madrid aposten per no donar al judici la importància que es mereix.