Pedro Sánchez es va fer la foto que volia amb Quim Torra. El Govern (el vicepresident Aragonès i la consellera Elsa Artadi) es va fer la foto que volia amb el govern espanyol (la vicepresidenta Carmen Calvo i la ministra Meritxell Batet). Hi va haver un comunicat conjunt dels dos governs, una mica insòlit en una reunió, minicimera o com es vulgui anomenar-la, en el qual es reconeix l'existència d'un conflicte polític sobre el futur de Catalunya, s'aposta pel diàleg efectiu entre ambdós governs i se citen a vehicular una proposta política que obtingui un ampli suport de la societat catalana. També s'afegeix que s'haurà de produir en el marc de la seguretat jurídica. Les dues parts podran explicar-ho com vulguin, això és la política al cap i a la fi, però el soroll que ahir a la nit se sentia a Madrid deixa millors cartes al govern català que a l'espanyol.

La portaveu del Govern i consellera de Presidència Artadi li va passar la mà per la cara a la ministra Batet: va fer la primera explicació pública amb aplom, pedagogia i brillantor i va deixar a sobre de la taula el primer relat, que és el que val. Quan va pujar Batet el peix estava ja venut i les notícies ja s'havien publicat. També el ridícul moment en què un funcionari de Moncloa col·loca una planta amb flors vermelles entre els dos presidents per tapar les dues plantes que hi havia, ambdues grogues, com havia disposat el protocol de la Generalitat. Creure en un acord quan es baixa al terreny del color de les flors és gairebé miraculós, però en fi...

És cert que una reunió no resol res i en conseqüència, com s'ha vist altres vegades, les paraules se les endú el vent. Si bé em vols, tes obres ho diran. Pedro Sánchez ja ha demostrat que és un mag del trilerisme i aquest dijous ha posat més cara d'estadista que mai. Òbviament, rebaixar el clima de protesta d'aquest divendres pel Consell de Ministres que se celebrarà a Barcelona i que traurà milers de persones al carrer també és a l'agenda de moltes coses que hem vist aquest dijous tant al Palau de Pedralbes com més tard al sopar empresarial de Foment del Treball al Sofia.

Albert Rivera ja ha apuntat tot just finalitzar la tanda de reunions al Palau de Pedralbes que hi ha hagut una imatge d'humiliació d'Espanya en haver-li donat Sánchez a Torra "un tractament com si fos un cap d'estat". Després dels seus habituals insults conclou que és una nova irresponsabilitat històrica. Poc va tardar Pablo Casado a utilitzar llenguatge i paraules similars: humiliació espanyola, no tot s'hi val per continuar al poder, exigència d'un nou 155... I, faltava Santiago Abascal, el cap de Vox, que, com s'espera d'ell, va fer-ne un pas més: "I Pedro Sánchez en lloc de detenir el colpista es reuneix amb ell".

La derechona espanyola va a tot gas i sense frens: no vol que Sánchez resisteixi. El socialista fa eslàlom mirant de guanyar temps com sigui. I l'independentisme llisca entre el govern i la protesta sense tenir ni un full de ruta clar ni un acord sobre els passos a fer. També és veritat que es flagel·la en excés i que sucumbeix massa sovint al soroll que arriba de Madrid i que no és capaç d'apartar, ja que l'aparell mediàtic espanyol ho inunda tot.