La foto del rei Joan Carles amb el príncep hereu de l'Aràbia Saudita, Mohamed bin Salman, saludant-se somrients en el Gran Premi de Fórmula 1 d'Abu Dhabi, és una nova relliscada, i no menor, de la monarquia espanyola. Salman ha estat assenyalat per tota la comunitat internacional com el responsable de l'assassinat del periodista saudita Jamal Khashoggi el passat mes d'octubre en el consolat del seu país a Istanbul. Les diferents versions que ha ofert el príncep hereu no han fet sinó corroborar el seu paper en l'assassinat del periodista a mesura que anaven passant les setmanes. El mateix ha passat amb els informes dels serveis d'intel·ligència dels Estats Units, que no han dubtat a assenyalar Salman.

Com ja va succeir amb la foto de l'elefant amb la princesa Corinna, hi ha imatges que assenyalen molt més que les paraules. Aquella imatge matant paquiderms a Botswana, que es va publicar el 2012 i havia estat feta el 2006, posava de manifest com el llavors monarca mantenia una relació estable amb la princesa Corinna. El fet que es produís un accident i es trenqués el maluc va fer que hagués de tornar precipitadament a Espanya i es descobrís tota la situació. Aquella imatge, amb tot, afectava la seva vida privada; aquesta amb Salman afecta la seva vida pública i la imatge d'Espanya, ja que segueix representant el país allà on va i forma part de la família reial que ja ha estat reduïda al mínim després del cas Nóos i la sentència a Iñaki Urdangarin i a Cristina de Borbó. Tampoc no en forma part la infanta Elena.

El rei emèrit té, per tant, una responsabilitat de la qual ha fet desistiment amb aquesta visita arrossegant la imatge d'Espanya. Les raons econòmiques no ho justifiquen tot i menys fotos tan calamitoses com aquesta que són un autèntic escàndol democràtic. Les relacions entre les dues famílies reials, que ja han donat múltiples disgustos en el passat i han servit per a tota classe de rumors, no poden servir per blanquejar la imatge de Salman. La Moncloa i la Zarzuela farien bé de no deixar passar l'incident com si fos una cosa menor, tot i saber que, en aquests moments, els problemes dels dos palaus tenen molt més a veure amb Villarejo i la seva inesgotable fonoteca.