El Tribunal Constitucional, que sembla que és, juntament amb el Tribunal Suprem, qui acaba decidint sobre tot el que s'esdevé a la política catalana d'un temps ençà, sembla que ha decidit prendre's fins al proper mes de març per pronunciar-se sobre el recurs del govern espanyol a la designació de Carles Puigdemont com a candidat a la presidència de la Generalitat i sobre la convocatòria del ple parlamentari corresponent. D'altra banda, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, acaba de vaticinar que el jutge Pablo Llarena, del Tribunal Suprem, que porta el cas del referèndum de l'1 d'octubre i de la declaració d'independència, procedirà a inhabilitar tota la cúpula independentista quan tingui tancada la instrucció, una cosa que es preveu per a aquest mes de març, i òbviament abans del judici que s'espera inicialment per a la tardor. Les declaracions de Catalá cal prendre-les molt en compte, ja que casualment sempre sol encertar quan es tracta de pronosticar l'evolució dels processos judicials que afecten l'independentisme malgrat quedar fora de les competències del seu ministeri.

És obvi, per tant, que mentre aquí es discuteix sobre els mecanismes per implementar la majoria de 70 escons al Parlament, la maquinària politico-judicial de Madrid camina a passos accelerats i a poc que badi la Cambra catalana tots els membres del Govern cessats per Mariano Rajoy i el 155 i també els altres diputats implicats en la causa, com Jordi Sànchez o Marta Rovira quedaran inhabilitats per ocupar càrrec públic, mentre els grups polítics independentistes es dediquen a la vida contemplativa. La Llei d'Enjudiciament Criminal, al seu article 384 bis, obre la porta que sigui així, abans fins i tot del judici en els casos que afectin persones relacionades o integrades amb banda armada, individus terroristes o rebels. Se'ls aplicaria aquest últim supòsit i s'ha acabat. Que després el delicte de rebel·lió sigui rebutjat pel tribunal en finalitzar el judici és, ara com ara, una qüestió menor, ja que el que es pretén és que siguin apartats en aquest moment. Com també és menor l'opinió molt generalitzada al món del dret que el delicte de rebel·lió és insostenible, cosa que, d'altra banda, també ha defensat qui va ser al seu dia el redactor de l'article corresponent al Congrés dels Diputats, el parlamentari socialista Diego López Garrido.

En vista de tot això, val la pena preguntar-se si té sentit que el president del Parlament, Roger Torrent, mantingui la suspensió del ple d'investidura, ja que en aquests moments totes les cartes estan més que donades. Hi ha una decisió del Tribunal Constitucional de sobres coneguda i un recurs del govern espanyol davant de l'Alt Tribunal sobre el qual ningú no s'ha d'enganyar pel que fa al resultat final. Des de la presó d'Estremera, Oriol Junqueras ha defensat la investidura de Puigdemont i ha obert la porta a combinar una presidència legítima, tot i que simbòlica, amb una executiva. També diu que ell no es veu a la presidència executiva, un pas previ i necessari per a un nou candidat en aquest segon paper.

Caldria exigir ara que la guerra de guerrilles per guanyar posicions entre Junts per Catalunya i Esquerra deixés pas al bé comú que és la unitat. Si no dels partits, sí de la gent que els ha votat, que desitja un acord com més aviat millor.