No hi deu haver al món un moviment capaç de mobilitzar-se amb tanta rapidesa com l'independentisme català. Sotmès a permanents proves d'estrès per no fracassar en cap dels objectius que es proposa, aquest dimarts ha tornat a mostrar musculatura concentrant en la Diagonal de Barcelona unes 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana. Unes altres desenes de milers també van sortir a demanar la llibertat dels Jordis en capitals de província, de comarca, en ciutats i pobles de tot Catalunya. Disciplinats amb les seves espelmes, la gran part del temps en un silenci que només trencaven els discursos, Els Segadors o un helicòpter que sobrevolava tota l'estona la Diagonal i que els manifestants xiulaven creient que era de la Guàrdia Civil o de la Policia Nacional. Els Jordis, Sànchez i Cuixart, passaran la seva segona nit a la presó de Soto del Real, sense mòbil i, segurament, amb escassa informació del que ha succeït a Barcelona aquest dimarts. Però seran els menys sorpresos quan sàpiguen que s'ha complert el seu pronòstic: la irritació d'una molt àmplia majoria de la societat catalana amb la seva detenció desbordaria clarament l'independentisme i faria tornar a la casella de sortida el debat entre les forces polítiques sobre la declaració d'independència.

Explica un destacat membre del Govern que la convicció en l'executiu català que l'Estat serà implacable amb ells és molt alta i també que entre les quatre parets del Palau en què es reuneixen hi ha moltes menys discrepàncies de les que es reflecteixen a l'interior dels tres partits, el PDeCAT, Esquerra i la CUP. També que el Govern no se sent pressionat per cap de les tres formacions i que, en tot cas, si per algú se sent empès és pel govern de Mariano Rajoy que amb la seva actitud repressiva ha acabat fent saltar pels aires —o, si més no, perdent bona part de l'impuls que tenia la iniciativa— el delicat entramat de la declaració del president Puigdemont el passat dia 10: declaració d'independència a través d'un discurs presidencial i suspensió dels efectes d'aquesta en els segons posteriors. Un mix difícil de construir —i d'entendre per a molts— però que aglutinava una majoria de 83 diputats de 135 parlamentaris a la Cambra catalana.

La detenció dels Jordis podia tenir com a efecte immediat atemorir el Govern, els dirigents dels partits independentistes, de la Mesa del Parlament i de les entitats sobiranistes, cosa que no ha succeït. I que posa en relleu un paràgraf de la carta de Puigdemont a Rajoy i que deliberadament ha estat passat per alt en la Moncloa: "Quan el passat dia 10, atenent les peticions de nombroses personalitats i institucions internacionals, espanyoles i catalanes, li vaig proposar una oferta sincera de diàleg, no ho vaig fer com una demostració de debilitat sinó com una proposta honesta per trobar una solució a la relació entre l'Estat espanyol i Catalunya que està bloquejada des de fa molts anys". Aquesta proposta, a la vista està, no ha sortit de port. De fet, ningú a Madrid no s'hi ha acollit. Des de la carta de dilluns al matí només hi ha hagut un fet rellevant, la detenció de Sànchez i Cuixart. Aquest ha estat l'únic missatge. Massa poc per a tot el que hi ha per davant.