La tossuderia del Procicat, aquest organisme nebulós que ha assumit les decisions que tenen a veure amb les mesures anti-Covid i que, en el fons, no ens enganyem, ajuda a diluir les responsabilitats del Govern en una matèria tan delicada, ha decidit mantenir el confinament comarcal, fins, almenys, el proper dia 26. La mesura tindrà poc impacte a Barcelona i l'àrea metropolitana però condemna, una setmana més, la resta del territori, molt més despoblat i necessitat de què la seva economia comenci a funcionar. Les dades de Setmana Santa, com reconeixen els experts, no han tingut la repercussió negativa que les autoritats esperaven i això havia generat expectatives d'una modulació menys capitalina de les mesures, que passaven, per exemple, pel confinament per vegueries.

Hauria estat una mesura intermèdia que, sens dubte, hagués oxigenat econòmicament els municipis de les vegueries de Girona, Alt Pirineu i Aran, Catalunya central, Penedès, Camp de Tarragona, Lleida i Terres de l'Ebre on molts establiment han tornat a haver de tancar després de Setmana Santa. Cada una d'elles amb la seva pròpia singularitat. Perquè ¿què diantre deu tenir a veure la vegueria menys poblada de Catalunya, Alt Pirineu i Aran, que entre les seves sis comarques suma poc més de 70.000 habitants i han de mantenir un estricte règim de confinament amb, per exemple, el Vallès Occidental, on els seus gairebé 900.000 habitants poden circular sense cap restricció entre els seus 23 municipis? Hi pot haver més incongruència? Després hi ha qui es pregunta i s'exclama per la desertització del país i no sap per què passa.

Les mesures del Procicat han suposat una galleda d'aigua freda aquest divendres per a diversos sectors empresarials i molts llocs del territori que donaven per fet el final del confinament comarcal. No ha estat així i ara tot queda en espera de les notícies que es donaran a conèixer a finals de divendres vinent. Trobar el punt d'equilibri entre les mesures a aplicar i la necessària desescalada no ha de ser fàcil, certament. I pecar per excés o per defecte té les seves conseqüències. L'experiència d'aquesta Setmana Santa és un magnífic exemple: demostra que hi ha marge per obrir prudentment les mesures que necessàriament han de ser una combinació de restriccions territorials i horàries.

Amb tota la prudència que es vulgui, però, per exemple, la restauració ha de començar a poder obrir a la nit i el toc de queda retardar-se fins les 23 o 23.30 hores. Això tindria un efecte també sobre la cultura, un dels sectors que més ha patit. Seran petites mesures, incompletes i no satisfactòries per a tot els sectors. Però l'immobilisme té també un risc encara que sigui més a mitjà i llarg termini. És possible que la interinitat del Govern o la simple hipòtesi que no es pugui descartar del tot que no s'hagin de convocar noves eleccions, si no es tanca un acord entre Esquerra i Junts per Catalunya, contribueixi a anar amb el fre posat i pecar d'un excés de prudència. Però per això també seria bo que el Govern sortís de sota de les faldilles del Procicat i expliqués als ciutadans quines són les seves decisions.