Esquerra ja té l'aval dels seus militants per a la investidura de Pedro Sánchez: si el PSOE no accepta les seves condicions d'una taula de diàleg entre els dos governs, l'espanyol i el català, sense línies vermelles, amb calendari concret i garanties de revisió automàtica del seu compliment, el president en funcions no podrà comptar amb els imprescindibles tretze diputats republicans per ser reelegit. Haurà de recórrer Sánchez llavors a la via de Ciutadans o del Partit Popular.

Dels 8.500 militants d'ERC amb dret a vot, gairebé el 95% dels que han participat a la consulta han avalat la posició de la direcció i han votat no a la investidura si no hi ha un canvi brusc del paradigma polític actual. Les formacions liderades per Sánchez i Oriol Junqueras ja tenen un mandat de les seves respectives organitzacions per començar a negociar, encara que no serà ràpid.

Tothom necessita temps per als canvis de discurs i dues setmanes des de la celebració de les eleccions del 10-N sembla un temps insuficient. En l'última negociació seriosa de les protagonitzades pel llavors determinant nacionalisme de CiU, el 1996, Aznar i Pujol van necessitar el seu temps per rebaixar el "Pujol enano, habla castellano" de la nit electoral i transitar a aquella declaració tan falsa com innecessària d'amor a la llengua catalana que va pronunciar a TV3 el líder del PP: "He de dir que el català el llegeixo, l'entenc i, quan estic en cercles reduïts, no gaire amplis, el parlo també". Després es va saber que aquella va ser una de les condicions ineludibles de Pujol: que Aznar convencés la seva parròquia que res no es faria contra la llengua catalana i la immersió.

Quan aquests dies s'escolta el PSC qüestionar la immersió lingüística, un no pot deixar de pensar en aquella transacció de 1996, amb la diferència que igual el PSC el que ha fet és provocar un incendi innecessari per aparentar una cessió posterior. Qui sap. El PSC té una maquinària preparada per a tot, com amb la seva última proposta congressual perquè es reconegui Catalunya com una nació i Espanya com un estat plurinacional. Ho va tombar el TC a l'Estatut del 2006 i 13 anys després el que proposen els socialistes catalans és començar des del mateix lloc i, en ambdues ocasions, amb un president socialista a la Moncloa. En definitiva, camins cap enlloc