Com gairebé cada any en aquestes dates, el govern espanyol de torn ha presentat els pressupostos generals de l'Estat; i, també, com succeeix sempre que no hi ha majoria parlamentària per aprovar-los —una circumstància que, últimament, sol ser bastant habitual— s'inicia un complex procés de l'executiu espanyol per teixir prou aliances parlamentàries per a la seva aprovació. També, com cada any, els comptes incompleixen la disposició addicional tercera de l'Estatut, que estableix que la inversió a Catalunya serà un percentatge equivalent a l'aportació catalana al PIB espanyol, la qual cosa suposaria, segons les últimes dades, un 19%.

Són a prop de complir-ho si es mesura en percentatge, ja que se situa al 17,2%, però quan es parla de diners tot compta, ja que es tracta d'un 1,8% menys i la xifra es rebaixa així als 2.230 milions d'euros. Aquests 1,8 punts suposarien una inversió complementària de més de 300 milions, una xifra més que respectable, i que hauria d'esborrar de cop el somriure de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, quan diu que l'Estat s'ha situat, si fa no fa, en el que assenyala l'Estatut. És cert que milloren respecte a l'any passat, quan la inversió pressupostada va ser del 16,5% però és una dada que només serveix per consolar-se: l'enganyifa dels pressupostos serà aquest any una mica menys enganyifa... i a córrer.

Aquestes dades no poden ser vistes sense dues més que són complementàries: la primera, que l'execució pressupostària real de l'Estat durant el període 2015-2018 va ser només del 65,9% a Catalunya, quan a la Comunitat de Madrid va ser del 113,9%, és a dir 13,9 punts més del pressupostat. Han de ser molt llestos per aconseguir una cosa així, ja que deu de ser molt difícil que et destinin els diners que ni tan sols no estan pressupostats mentre Catalunya rep una patacada després d'una altra mentre es parla des de la Moncloa del benestar dels catalans.

Tan escandalosa com aquestes dades, o fins i tot més, és l'execució de la inversió pressupostada en els primers sis mesos del 2021. Segons la intervenció general de l'Estat només s'ha executat el 13% de les inversions previstes a Catalunya en aquest període, un percentatge absolutament escandalós. Una xifra que, si s'analitzen els últims deu anys, encara posaria els pèls de punta a qualsevol, ja que s'ha deixat d'invertir a Catalunya diners pressupostats per un total de 28.000 milions d'euros.

És evident que els pressupostos són un win-win quan no hi ha majories parlamentàries a Madrid, com és el cas. Això ho practica a la perfecció des de fa anys el PNB, i això que el concert econòmic i l'acord anual de la quota li donen una autonomia que ja la voldria tenir el Govern de la Generalitat. Tot i així, porten la negociació pressupostària i qualsevol altra en la qual ells siguin imprescindibles fins al final parlant de coses concretes a obtenir i no de coses etèries o ideològiques.

Perquè la política, la de veritat, la dels partits que tenen la paella pel mànec, es fa amb propostes i resultats tangibles en temes com el gastat traspàs de Rodalies. I s'ha de plantar cara allà on hi ha millora en la qualitat de vida dels ciutadans i és evident que això s'aconsegueix amb una transferència com aquesta i que tant tortura desenes de milers de catalans cada dia. Per a això serveixen els vots dels ciutadans i no per fer una política més o menys d'aparador d'esquerres i, a la pràctica, entre liberal i socialdemòcrata.