La posada en marxa del partit l'aliança electoral de la qual, Junts per Catalunya, va guanyar les últimes eleccions al Parlament, les que va convocar Mariano Rajoy el desembre de 2017 després de suprimir l'autonomia de Catalunya amb el 155, té la pretensió de remoure el mapa de partits catalans, situar Carles Puigdemont de nou en el centre de la política electoral en els propers mesos i revertir les enquestes dels comicis que encara no tenen data i que vaticinen amb unanimitat Esquerra Republicana com a guanyadora.

El president a l'exili ha cedit a la pressió de totes aquelles veus del seu espai polític que li demanaven una implicació més gran en aquesta nova etapa i ha afluixat en la seva idea primigènia de concentrar-se al seu escó al Parlament Europeu i en el Consell de la República. Serà, segurament, el president de Junts però, per sobre del càrrec orgànic que tindrà, la nova formació política neix com el partit de Puigdemont, tota una novetat al mapa de formacions polítiques i que només s'explica pel seu lideratge inqüestionable.

La primera posada en escena, telemàtica per raons de la pandèmia del coronavirus, no deixa lloc a dubtes sobre la seva disposició a tenir un intens cos a cos amb ERC, que li disputarà, segons ja ha assenyalat, tres conceptes: el carril central de l'independentisme "sense sectarismes ni exclusions", el lideratge i la reserva moral del referèndum de l'1 d'octubre i la unilateralitat si cal per desbloquejar l'actual punt mort de la creació de la República catalana. Junqueras ja l'ha desafiat i ha rebaixat les expectatives de Junts assenyalant que la proposta d'ERC és millor i més útil, estan més preparats per trobar solucions i mirant d'ancorar la nova formació en el centredreta.

Es vulgui o no, les pròximes eleccions catalanes també seran un pols entre Puigdemont i Junqueras, dos líders amb punts de trobada importants i desacords notables en els últims anys com ha posat en relleu el llibre del president en l'exili, M'explico, que va sortir el dia del Sant Jordi d'estiu i que va ser el més venut de la jornada.

Mentre el president Torra aclareix l'horitzó electoral, amb la variable del coronavirus, la sentència del Suprem i les previsibles acusacions d'irresponsabilitat si desvia la màxima atenció de la lluita contra la pandèmia i contra la crisi econòmica, Puigdemont i Junqueras ja fan guàrdia als seus respectius racons del ring. Confiant que aquesta sigui la batalla final entre ambdós però també amb l'aspiració que la pugna que mantindran porti per primera vegada l'independentisme a superar el 50% dels vots en unes eleccions.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat