Una vegada més, i ja n'he perdut el compte, diferents grups parlamentaris al Congrés dels Diputats, liderats per l'independentisme català, han tornat a demanar la creació d'una comissió d'investigació sobre l'exrei Joan Carles I amb l'objectiu de conèixer la seva participació en la venda d'armes als països àrabs que seria l'origen de la seva incalculable fortuna. Encara que no s'ha de ser gaire perspicaç per concloure que la iniciativa tindrà un recorregut limitat, és del tot comprensible que l'independentisme català, basc i gallec i els grups de Compromís, Más País i Nueva Canarias continuïn insistint i insistint per posar al descobert com els tentacles del deep state tenen lligat de mans el PSOE, que una vegada i una altra abaixa el cap davant de la força del relat en aquest tema de PP, Vox i Ciutadans.

Que això coincideixi amb el canvi de govern de Pedro Sánchez i els aires presumptament regeneracionistes que ha expressat podria ser vist com una oportunitat per actuar de manera diferent a com ho ha fet el PSOE fins ara. Però la remodelació de Sánchez per treure's bona part del pes mort que l'acompanyava i transmetre una imatge que va voler que fos d'autoritat i ha acabat sent autoritària no va d'això. Va de rejovenir el govern, com si això en si mateix fos un actiu, d'ampliar el pes del poder local del partit i de situar més dones a l'executiu. Joventut, poder local i feminisme, va destacar el president espanyol, i no va enganyar ningú respecte que es poguessin generar esperances que posaria límit a la corrupció de la monarquia.

Els partits del règim del 78 necessiten apuntalar com sigui i fins i tot a costa de mirar cap a un altre costat la monarquia espanyola. És molt el que hi ha en joc, entre altres coses, perquè la investigació de l'emèrit comportaria obrir en canal la Transició i com hi ha hagut un enriquiment il·lícit d'una manera estructural durant un munt d'anys. I que, perquè això fos possible, hi han participat nombroses persones importants i diferents governs d'un i un altre color han mirat cap a un altre costat.

Tindria conseqüències més enllà de la seva persona i afectaria el conjunt de la seva família, i les seves ramificacions, segurament, arribarien a l'actual rei. Ni el govern actual, ni cap govern possible a Espanya no ho permetrà. Com tampoc no hi entraran a fons cap administració de l'Estat, ni Hisenda, ni el Tribunal Suprem. Hi podrà haver, com a màxim flirtejos, res més. I Podemos, que no s'ha afegit a la iniciativa parlamentària, jugarà amb un peu en cada costat.

Mentre tot això succeeix, se li continuarà donant el mateix relleu, o sigui, cap, en els diaris de paper tant de Madrid com a Barcelona. I és que el sistema s'aguanta, en part, per aquestes coses. Complicitats en treure aquestes coses de les portades pensant que, així, la ciutadania no se n'assabenta. Com pensant que el temps es va aturar a la rotativa de paper.