Espanya és l'únic país del nostre entorn que no té normalitzats els debats entre candidats en unes eleccions. Sempre es negocia en funció de l'interès de qui governa i, per aquesta via, es priva l'elector de prou informació a l'hora de decidir el seu vot. Aquest any, tanmateix, supera tots tripijocs d'anys anteriors ja que l'acord entre els quatre grans partits espanyols passava per una sortida certament sorprenent: incorporar Vox, que no té representació parlamentària estatal, i celebrar un debat a cinc. Mancava de qualsevol lògica democràtica però tots creien, per diferents motius, que els podia acabar beneficiant. Des del PSOE a Podemos i també PP i Cs, que l'havien acceptat.

El més sorprenent és que no només s'havia pres aquesta decisió sinó que dels tres blocs del debat, un havia de ser sobre Catalunya però sense catalans. Poc importa que partits com Esquerra tinguin una representació molt important al Congrés i grup parlamentari propi. És com una moda a la política espanyola i als debats als seus mitjans de comunicació, apagar qualsevol veu discrepant i afavorir un discurs únic, traslladant així la impressió que tothom ho veu de la mateixa manera. I quan apareixen catalans, la majoria de les vegades són del perfil ideològic més semblant al dels partits espanyols, com és el cas de Rivera i Arrimadas. Després, això sí, el mitjà públic que és acusat de falta de pluralitat és TV3, malgrat que compta amb la diversitat ideològica més gran d'Espanya en les seves tertúlies i debats.

Des de fa anys he defensat que una llei hauria de regular els debats electorals en campanya perquè no estiguin al caprici dels governants. Regular, òbviament, els cara a cara, imprescindibles en una campanya electoral, però també els debats entre grups parlamentaris, obligant els seus principals candidats a no poder renunciar-hi per no rebaixar l'interès de la ciutadania. La democràcia no només és un conjunt de lleis interpretables per polítics i per la justícia. És una actitud i una pràctica diària que ha de permetre als ciutadans controlar els governants: a través dels seus representants en el Parlament però també als debats, que acaben sent un instrument imprescindible i obligat.