Sabrien fer unes eleccions a Andalusia els partits espanyols —fonamentalment, el PP, Ciutadans i aquesta nova franquícia del franquisme que és Vox— sense parlar de Catalunya? Difícil, molt difícil. Es parla de Catalunya en les eleccions espanyoles, es parla de Catalunya en les eleccions catalanes, es parlarà de Catalunya en les eleccions municipals i europees del mes de maig i, tanmateix, no es parla de Catalunya en una mesa de negociació per sentir què volen els catalans. Tothom té les seves propostes, però és que els catalans també tenim la nostra.

Allà, en qualsevol dels mítings que s'han fet aquest primer cap de setmana de campanya es parla de la il·legalització d'Arran, del jutge Pablo Llarena, dels presos i exiliats, de TV3, de rebel·lió, dels Mossos, de Trapero, de la convivència a Catalunya, dels llaços grocs, de les presons catalanes, d'un nou 155, d'eliminar les autonomies, de Brussel·les, del PSC, de l'independentisme, de la violència als carrers catalans, de la ruptura d'Espanya, dels CDR, de la CUP, de la llei a Catalunya, dels mitjans separatistes, dels pressupostos generals de l'Estat en coma segurament irreversible negociats a la presó i a Brussel·les, de Puigdemont, de Junqueras, de Torra... Així es construeix bona part del discurs a Màlaga, a Sevilla, a El Ejido, a Còrdova o a Granada.

No és estrany que en aquest batibull la presidenta Susana Díaz estigui inquieta perquè Andalusia no existeix en el debat de la seva campanya electoral. Ella, tan lluny de la política de Pedro Sánchez, tan allunyada de tot el que faci pudor de sanchisme, podria fer una campanya més còmoda amb Rajoy a la Moncloa. Com es parla malament de Madrid si el que mana és el teu líder, Susana? Tant com li agradaria a la presidenta andalusa explotar com en altres campanyes electorals el filó anticatalà. Com quan deia fa poc menys de tres anys que els interessos de les hipoteques andaluses acabarien a Catalunya amb una Hisenda catalana o que els andalusos acabarien pagant els peatges de les autopistes catalanes. Avui el llistó de l'anticatalanisme està tan amunt que, de moment, Susana Díaz no hi arriba.

Un últim apunt: molta atenció a Vox que, malgrat que no disposa de minuts a la tele, pot acabar tenint presència al Parlament andalús i no amb un o dos escons. El franquisme sense complexos sembla que ha tornat.