Encara que ningú no esperava que tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat es posicionessin aquest dilluns a favor de la llibertat provisional dels presos polítics catalans, una vegada ha finalitzat el judici al Tribunal Suprem i en espera que se sàpiga la sentència, és oportú rellegir un dels seus arguments públics: "El risc de reiteració delictiva que es concreta en l'actitud de permanent resistència civil i institucional davant l'ordre constitucional, que s'ha acreditat especialment amb la intervenció dels acusats en exercir el dret a l'última paraula." Sabem, així, la valoració que fa el Ministeri Fiscal de dues coses.

En primer lloc, com el mateix escrit diu, dels al·legats dels presos polítics dimecres passat durant el seu torn d'exposició al Tribunal Suprem, on alguns dels encausats, amb una gran dignitat, van exposar el seu paper als fets d'octubre de 2017 i van defensar amb la mirada alta la seva actuació. Van destacar en aquella sessió, sens dubte per la potència del missatge, les paraules de Jordi Cuixart, qui va afirmar sense perdre el somriure que el caracteritza que "ho tornarem a fer". A tot això, la Fiscalia ho anomena reiteració delictiva, expressió també utilitzada per l'Advocacia de l'Estat.

En segon lloc, els escrits són una constatació que l'informe del grup de treball de l'ONU, que qualifica la presó provisional de diversos acusats d'arbitrària i demana la posada en llibertat, serà paper mullat ja que no hi ha cap voluntat de seguir les directrius i recomanacions d'organismes internacionals.

L'Estat espanyol continua així tancat en la seva bombolla domèstica com també s'ha vist en la negativa a concedir les actes d'eurodiputats a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín. Van ser electes si un es va llegir la publicació dels noms dels eurodiputats que van aconseguir el seu escó al Parlament Europeu en les eleccions del passat 26 de maig, però després de passar el típex la Junta Electoral Central això ja no és així. En el cas de Puigdemont i Comín és perquè si viatgessin a Madrid serien detinguts i, en el de Junqueras, perquè no se li permet formalitzar el tràmit al Congrés dels Diputats i se li impedeix d'accedir per motius malintencionats a la seva acta d'europarlamentari.

La interessant partida que juguen Puigdemont i Comín amb l'Estat espanyol i que acabarà d'aquí poc a la justícia europea està, segons el parer de molts observadors, enormement oberta. La línia de bons resultats de l'advocat Gonzalo Boye en les seves reiterades batalles amb la justícia espanyola i que té Europa com a epicentre de les decisions atorga, en aquest cas, expectatives que una vegada més torni a ser així. Si es donés aquest cas, el fracàs espanyol seria rotund perquè l'Estat ja ha jugat molt fort i perquè l'escó d'eurodiputat aconseguit per Puigdemont li conferiria immunitat parlamentària, una circumstància que les autoritats de Madrid no es volen ni plantejar ja que, a més de ser terriblement enutjosa, desarboraria tots els seus discursos. Parlant clar, seria fins i tot més greu que quan la justícia alemanya va posar en llibertat Puigdemont desatenent tots els arguments del Tribunal Suprem i oposant-se al seu lliurament pel delicte de rebel·lió.