Quan vam decidir posar en marxa El Nacional ho vam fer amb la ferma voluntat d'ajudar perquè la societat catalana, si en la seva majoria creia arribat el moment de donar el salt definitiu de l'autonomisme al sobiranisme, com així es venia demostrant electoralment, tingués un mitjà de comunicació que s'identifiqués amb aquesta nova realitat. No l'únic, òbviament, però sent molt conscients que en un mapa comunicacional català molt dominat per l'unionisme, on el relat informatiu s'estableix a molts quilòmetres de distància i on l'interessat i moltes vegades fals bombardeig mediàtic és molt difícil d'evitar, mai no seríem bastants per revertir aquesta realitat de cada dia.

Amb aquest objectiu, vam sortir el 6 de març del 2016. Quatre anys després, la Catalunya que tenim és diferent en moltes coses, començant per la repressió imposada a l'independentisme que ha portat a l'exili membres del Govern destituïts pel 155, mentre consellers i líders socials compleixen llargues condemnes en centres penitenciaris catalans i hi ha centenars de persones amb causes judicials diferents però amb un nexe comú que és la seva pertinença a l'entorn independentista. S'han comès nombrosos atropellaments de drets i llibertats i allà on no han arribat els tribunals de justícia o la JEC, l'Estat espanyol ha recorregut al Tribunal de Comptes per tal d'afegir un sofriment més: la ruïna econòmica de molts polítics que només s'ha evitat amb la caixa de solidaritat.

Malgrat tot això i en unes circumstàncies extremadament difícils, que han posat a prova la resiliència de la societat catalana, continua sent molt majoritària entre els nostres conciutadans la causa de la llibertat i la democràcia. El dret a poder decidir lliurement, mitjançant un referèndum, el futur de Catalunya. No hi ha passos enrere en aquest objectiu per més discussions, moltes de les quals irrellevants, que protagonitzen regularment els partits independentistes.

El Nacional s'ha refermat com un diari de referència del país fins a situar-se sense cap mena de dubte per tots els mesuradors que auditen els mitjans de comunicació com el líder entre els nadius digitals de Catalunya i també en llengua catalana. Si tenim en compte els diaris digitals de tot l'Estat, inclosos aquells que també tenen edicions de paper, el rànquing de visites a Catalunya segons ComScore, l'encapçala La Vanguardia seguida d'El Nacional, per davant de diaris amb tanta història com El País, El Periódico o El Mundo, per esmentar-ne uns quants.

Són uns molt bons resultats, impensables quan vam sortir i que ens obliguen a ser conscients del que esperen els nostres lectors de nosaltres. I a corregir errors quan els hem comès. Però aquestes xifres són encara insuficients per tenir la força necessària per tombar el relat, moltes vegades manipulat, que arriba des de Madrid. Necessitem ser més lectors i que la comunitat d'El Nacional arribi a incloure, almenys, tots aquells als quals ens dirigim. Si el carril central de la societat catalana vota una vegada i una altra, en cada una de les successives eleccions al Parlament, a uns determinats partits que tenen uns objectius nacionals de sobres coneguts, això ha d'acabar reflectint-se al mapa mediàtic pel que fa, almenys, a la premsa digital.