Mai l'aprovació d'uns pressuposats com els que ha tirat endavant aquest divendres el vicepresident Pere Aragonès amb tenacitat havien estat tan imprescindibles per a Catalunya i tampoc mai tant com en aquesta ocasió havien quedat tan ràpidament obsolets. Aquesta és la paradoxa de la crisi econòmica sense parió que ha provocat el coronavirus i que ha deixat totes les administracions indefenses per fer-hi front, ja que la lluita contra la pandèmia necessita molts més recursos en salut i tota una bateria d'ajuts a aturats, treballadors, autònoms, petites, mitjanes i grans empreses; tants, que són literalment inabastables.

En el cas català caldrà fer front a la crisi amb l'hàndicap d'un dèficit fiscal històric del qual caldria parlar molt més sovint i explicar-lo millor als nostres compatriotes, i que acaba lligant de mans qualsevol iniciativa de pes i qualsevol esperança d'una mínima autonomia financera.

Encara que aquesta sigui la situació actual, l'augment de la despesa en 3.070 milions d'euros, concentrada, fonamentalment, en àrees socials del Govern ajudaran a pal·liar l'extrema necessitat actual i a la qual no es podia fer front sense uns nous pressupostos. Partits de l'oposició com el PSC i la CUP han perdut, per raons molt diferents, una oportunitat no donant suport als comptes públics. La pandèmia sanitària i la dimensió de la crisi econòmica que s'entreveu els oferia una situació magnífica per rectificar per una cosa que ells a Madrid sempre demanen: responsabilitat.

No s'havia d'esperar res de PP i Cs, que juguen clarament a una altra lliga, que no és la portar la batuta de la governació a Catalunya ja que no tenen cap mena de poder en cap nivell de l'administració: des de l'autonòmic al provincial, acabant en el comarcal i el municipal. Però aquest no és el cas del PSC, que malgrat això ha preferit fer un discurs gens diferenciat del de la dreta espanyola en el qual critica a Madrid per distanciar-se dels independentistes, que al seu torn necessita al Congrés dels Diputats.

L'independentisme català, tan propens a oblidar massa vegades els afronts del PSC en el Parlament quan se'ls necessita, hauria de tenir en compte al Congrés dels Diputats la moneda amb què se li paga a Catalunya. Ho fa el PNB gairebé diàriament i no sembla que li vagi tan malament.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat