Les últimes dades fetes públiques aquest dilluns per l'Idescat i pel Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, que dirigeix Pere Aragonès, recullen que l'economia catalana ha crescut per sobre del 3% el segon trimestre de l'any i encadena així catorze trimestres seguits amb un creixement interanual tan destacat. En concret, un 3,1% respecte del mateix període de l'any passat i un 0,7% respecte del trimestre passat. Són xifres que criden a l'optimisme en un entorn molt complicat en els últims mesos que es resumeixen en l'atemptat del 17 d'agost, la violència policial de l'1 d'octubre, la suspensió de l'autonomia catalana, l'entrada en presó de bona part del Govern, l'exili del president Puigdemont i de diversos consellers, la impossibilitat d'elegir president de la Generalitat pel vet del TC i del Suprem, la negativa del govern espanyol a publicar al DOGC la restitució de diversos consellers i, durant tots aquests mesos, el fet de presentar Catalunya com una zona d'inestabilitat política alta.

Doncs malgrat tot això, l'economia catalana navega a velocitat de creuer amb la indústria com un motor fonamental i el sector serveis evolucionant positivament. El mateix es pot dir de les exportacions, que van créixer un 3,3% en el primer trimestre de l'any ―últimes dades públiques―, la qual cosa el va convertir en el millor de la sèrie històrica iniciada el 1995. Segons el Ministeri d'Economia, suposa el 25,7 % del total de vendes d'Espanya a l'exterior.

Totes aquestes dades són especialment rellevants per dos motius: en primer lloc, perquè val la pena destacar-les en un entorn polític sempre atapeït de dificultats i amb un govern espanyol insensible a demandes històriques que ajudarien molt com la millora de les infraestructures. I, en segon lloc, perquè en aquests mesos de tantes notícies falses propagades per desmuntar l'independentisme català s'ha jugat impunement amb dades i previsions econòmiques. Tan sols fa falta anar als informes de finals de l'any passat d'entitats suposadament de prestigi, com ara els estudis econòmics de Funcas o del BBVA, per veure fins a quin punt estaven equivocats. Se situava Catalunya al furgó de cua de les autonomies, només per sobre d'Extremadura i Andalusia i es pronosticava per al 2018 un creixement del PIB de l'1,7%. L'estudi del BBVA també parlava del 2,1% i que seria l'economia que més s'alentiria.

Res d'això no serà així si es mantenen les previsions actuals, però, en aquelles dates, es tractava de fer política amb l'economia, posar la por al cos dels catalans i que, a poder ser, votessin opcions unionistes. Però és clar, els pronòstics són rellevants quan s'anuncien, després la gent ja no se'n recorda. I el mal causat no hi ha ningú que el compensi.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat