En una campanya tan avorrida, encara que amb tantes coses importants en joc, com la de les eleccions municipals a Catalunya, una atzagaiada deixa de ser una anècdota per adquirir la categoria de notícia. El disbarat del secretari d'organització de Junts i candidat a l'alcaldia de Badalona, David Torrents, assenyalant que preferia com a alcalde de la seva ciutat el candidat del Partit Popular, Xavier García Albiol, abans que el número u d'Esquerra Republicana, Àlex Montornès, serà sens dubte el despropòsit de la campanya i això que encara falten deu dies per al 28 de maig. Torrents, enquadrat al sector considerat més independentista de Junts, ja es va veure embolicat en una polèmica quan va ser proposat per Laura Borràs per al càrrec que ara ocupa —el tercer a l'estructura del partit— i va rebre un dur toc d'atenció de la militància, que no el va ratificar al congrés d'Argelers. Tanmateix, en una curiosa repesca de segona volta, va obtenir els avals necessaris que mesos abans no havia aconseguit.

Encara que Torrents ha provat de corregir el seu error, el mal ja estava fet. Entre altres coses, perquè sortir dient hores després el contrari del que has declarat hores abans té una venda certament difícil. Sobretot si la teva posició en l'estructura del partit és certament important i, a més, ets el candidat a l'alcaldia de la quarta ciutat de Catalunya després de Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i Terrassa. No ets un polític despistat, ni un candidat en una població d'un miler d'habitants. Potser s'entén així per què obté un únic regidor dels 27 possibles, al límit del 5% per quedar fora del consistori davant els 11 d'Albiol o els 7 de la coalició Guanyem Badalona-Esquerra Republicana-Avancem-Més-Acord Municipal i que ara es presenten per separat, encapçalant l'exalcaldessa Dolors Sabaté la llista de Guanyem i Montornès, la d'ERC.

No conec ni Torrents ni Montornès i molt em temo que cap dels dos no tindrà opcions d'ocupar l'alcaldia. No és el primer cas en què s'evidencia l'abisme entre les agrupacions locals de Junts i d'Esquerra. Però mai havent-hi pel mig un possible alcalde del PP. Que consti, també, que cada vegada crec més urgent que s'estudiï la modificació de la llei electoral per a una segona volta o perquè el candidat més votat tingui una prima per ser alcalde o alcaldessa. És un tema polèmic, certament, però crec que milloraria la governança dels municipis i els faria més ràpids en la presa de decisions. Però aquest no és el tema del debat en qüestió. El que és perillós és l'evidència, una més, del profund desacord que s'ha generat entre Junts i Esquerra —perquè és recíproc, encara que l'ofici i la disciplina dels segons els faci més continguts dialècticament— i que tardarà molts anys a cicatritzar.

No es dona en la totalitat de les dues formacions, però està perillosament molt estès pel territori. Només cal fer atenció a com es diuen algunes coses en aquesta campanya, la qual cosa evidentment no passava a les municipals del 2019 ni del 2015. El fet que el primer a desautoritzar Torrents hagi estat l'exalcalde i candidat de Barcelona, Xavier Trias, demostra que l'experiència és un grau i que hi ha dues visions sobre la política, els pactes i l'interès de la majoria dels ciutadans. I que és perfectament comprensible que per posar fi als dos mandats de Colau, Trias s'obri al PSC i ERC si guanya les eleccions o que s'ofereixi a socialistes i republicans si guanyen ells. Com també que insisteixi a rebre els seus vots, almenys per part d'ERC, com els va tenir Ernest Maragall d'Elsa Artadi fa ara quatre anys.